Acaba la campanya a Espanya, continua a Catalunya
Després de veure el cara a cara televisiu entre el candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i del PP, Mariano Rajoy, a les eleccions generals del 20 de novembre es pot donar per finiquitada la cursa electoral per arribar a La Moncloa. Malgrat que encara queda una setmana llarga de campanya, el cap de llista socialista va desaprofitar l’única i última oportunitat que tenia per intentar escurçar mínimament la distància amb el líder popular, que capitalitzarà tot el descontentament existent per la situació econòmica i la mala gestió del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Rubalcaba va centrar tots els esforços per evidenciar l’ambigüitat de les propostes de Rajoy i deixar clar que els populars tenen una agenda oculta que posarà en perill les “seguretats bàsiques” de l’Estat del Benestar. El candidat del PSOE també va erigir-se com a garant de la socialdemocràcia, però va cometre errors impropis d’un polític de la seva talla. “Vostè farà això i allò altre”, va dir, admetent així que Rajoy serà el futur president. Així mateix, va dedicar més temps a desacreditar el programa del PP, que a explicar les seves propostes.
Rajoy era conscient que el cara a cara era l’últim escull per arribar indemne a la presidència del Govern Espanyol i, per això, va evitar entrar en el tête à tête amb el cap de llista socialista. El candidat popular va defensar el canvi polític com a única via per capgirar la situació econòmica i va respondre les envestides del seu adversari amb dades i més dades, a més de retreure que el candidat socialista faci unes propostes que el Govern socialista no ha aplicat durant els últims set anys. No obstant això, el líder del PP va donar una permanent imatge d’inseguretat i va llegir la majoria de les seves intervencions.
Així doncs, tot indica que el cara a cara, mancat de política amb majúscules i amb poca concreció en les propostes, no modificarà la tendència que vaticina una victòria aclaparadora del PP. Per això, l’únic dilema en el conjunt de l’Estat serà si els populars aconseguiran els millors resultats de la seva història, superant la majoria absoluta de 183 diputats que va obtenir José María Aznar fa onze anys, i si els socialistes patiran la patacada més estrepitosa des de la restauració de la democràcia, igualant o empitjorant els 119 escons del 1977, com pronostica l’enquesta del CIS feta pública divendres.
En canvi, a Catalunya, la campanya segueix ben viva amb un frec a frec inèdit entre PSC, CiU i PP, segons constaten els sondejos. A casa nostra, tot està per decidir i el resultat final depèn de tots i cadascun de nosaltres. Alguns pensaran que és anecdòtic i irrellevant qui quedi primer, segon o tercer, però cal tenir present que aquest resultat serà utilitzat com a argument polític, sobretot, si el catalanisme perd. Si els partits d’estricta obediència catalana no tenen un aval clar de la ciutadania, amb quina legitimitat podran defensar els interessos dels ciutadans que vivim i treballem a Catalunya? El cara a cara entre Rajoy i Rubalcaba va posar de relleu la falta de pluralisme democràtic, la manca de sensibilitat per la plurinacionalitat d’Espanya i que, en la pròxima legislatura, PSOE i PP no tindran gaires inconvenients en pactar polítiques de recentralització, a més de rebutjar que els catalans i la Generalitat rebin els recursos justos i necessaris per poder gestionar la sortida de la crisi des de Catalunya.
Per això, considerem que, guanyi qui guanyi a Espanya, la millor opció política és el suport electoral a “Convergència i Unió” en les eleccions del 20 de novembre per ser forts a Madrid i participar i incidir en la política de l’Estat. Llegeix el document del “Grup cívic SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”, adhereix-t’hi i envia’l a altres persones. L’èxit o el fracàs de la nostra proposta depèn de cadascú de nosaltres.
Xavier Martí, president del “Grup cívic SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”.