En les diferents trobades, el president de “SENTIT COMÚ”, Xavier Martí, ha remarcat que els polítics “han de recuperar la confiança dels ciutadans, amb més transparència i eficiència, per poder solucionar amb èxit els problemes de la societat, especialment, la crisi econòmica”. “Els partits han d’articular el futur” i “amb petits canvis sobre regeneració política, podran recobrar la seva credibilitat”, ha argumentat en les diverses reunions.

Tots els partits han agafat el compromís d’estudiar les propostes i donar una resposta formal sobre quines mesures incorporaran en els seus programes electorals. Els representants de “SENTIT COMÚ” van ser rebuts per a diputada, vicepresidenta d’Unió i subdirectora de campanya de CiU, Joana Ortega; el viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta i el diputat socialista Daniel Font; la parlamentària i vicesecretària general d’Acció Sectorial i Programes d’ERC, Marina Llansana. La portaveu del PPC a l’Ajuntament de Barcelona i vicesecretària sectorial d’Estudis i Programes dels populars, Àngels Esteller; el diputat i secretari Executiu de Projectes, Estudis i Programes de CDC, Francesc Homs; i la portaveu d’ICV al Parlament, Dolors Camats. Només falta poder acabar de concretar la trobada amb Ciutadans.

Poden veure les imatges al Flickr de “SENTIT COMÚ”.

L’entitat considera que, ara mateix, els catalans estan preocupats per aquestes dues qüestions i seran els eixos principals que centraran de la campanya electoral, degut a la greu crisi econòmica i la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

L’Assemblea serà el 16 de setembre i està previst la celebració d’una taula rodona amb la participació de dos experts –un per a cada àmbit de reflexió- i, tot seguit, obrir un debat entre els assistens per, si s’escau, aprovar un document de posicionament.

La decisió va ser presa pel Consell Directiu de l’entitat. “SENTIT COMÚ” va subscriure la marxa “per la dignitat de Catalunya i els seus ciutadans i per la unitat sense matisos i interessos”. Diversos membres van participar a la manifestació.

Així mateix, el grup cívic d’opinió va escriure articles d’opinió a diversos diaris sobre la sentència i les seves conseqüències. La Mañana va publicar el text “Una resposta que faci visible el malestar”, al Diari de Girona va sortir l’article “Unitat sense matisos i interessos” i al Diari de Tarragona, “Unitat, serenor, ambició i sentit comú”.

“SENTIT COMÚ” també té Twitter i, a partir d’ara, disposa de Flickr. Aquest instrument permet ordenar i classificar les fotografies de l’associació sobre les diverses activitats i rodes de premsa. El grup cívic d’opinió ha apostat des de fa mesos per les eines 2.0 amb l’objectiu de donar a conèixer els seus actes i vertebrar la seva opinió entre els ciutadans.

La decisió va ser presa ahir pel Consell Directiu de l’entitat. “SENTIT COMÚ” subscriu la marxa “per la dignitat de Catalunya i els seus ciutadans i per la unitat sense matisos i interessos”.

La manifestació, encapçalada per una senyera i el lema Som una Nació. Nosaltres Decidim, començarà a les 6 de la tarda a la confluència de l’Avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia i acabarà a la Plaça Tetuan.

Durant el juny, l’entitat ha publicat un article d’opinió sobre aquesta qüestió al diari Avui, a l’espera de fer-ho també a la resta dels principals rotatius del país. Així mateix, ha iniciat una ronda de trobades amb els partits polítics perquè tinguin en compte el decàleg de mesures sobre regeneració política en els seus programes electorals.

El grup cívic d’opinió té el propòsit de crear un estat d’opinió sobre aquesta qüestió i, per això, més endavant, també té previst mantenir contactes amb  altres entitats socials i econòmiques per rebre adhesions en aquesta iniciativa.

El primer àmbit aborda l’“Activitat i gestió política” i en els últims sis mesos ha treballat en l’elaboració d’un document de reflexió i posicionament sobre l’actual situació política i ha definit un decàleg de mesures per a la “Regeneració política i el bon Govern”.

Representants de l’associació estan presentant el document –aprovat en l’Assemblea de maig– als diferents partits polítics i són la base per a la redacció i publicació de diversos articles d’opinió a la premsa.

Els tres nous àmbits d’actuació són: “Economia”, “Capital humà” i “Unió Europea”. L’economista i exdirectiu de banca Miquel Navas; l’enginyer industrial, exidirectiu de Recursos Humans i exdirector de Medi Ambient, Alfredo Garcia Garcia-Blanco; i l’advocat Joan Contijoch han estat designats els coordinadors, respectivament.

Els treballs dels diferents àmbits seran la base del contingut de les “trobades temàtiques de SENTIT COMÚ” que seran convocades en periodicitat mensual.

El doctor en Sociologia Jordi Sauret ha coordinat la ponència “Regeneració política i bon govern”. El document és un modest punt de partida amb deu mesures concretes per a la millora de l’activitat política.  Ara, l’associació vol compartir  les propostes amb altres entitats socials, cíviques i econòmiques per promoure un consens social entorn a les mateixes. L’entitat ha treballat en aquest text des de principis d’any, amb aportacions i suggerències de socis i membres col·laboradors. En l’entrevista, Sauret analitza tot el procés.

-  Com va néixer la idea de fer un document de regeneració política?

-  La voluntat de “SENTIT COMÚ” era iniciar una segona etapa amb un document – força. El principal tema d’actualitat és la crisi econòmica, però el grup cívic va creure oportú que abans de tractar aquesta qüestió calia analitzar i reflexionar sobre la base d’un nou funcionament de la nostra democràcia, després de 30 anys.

-  La desafecció política preocupa als ciutadans igual que la situació econòmica?

-  La ciutadania té inquietud pels casos de corrupció i la percepció que les administracions i els governs no solucionen els problemes de la societat. A més, la greu crisi econòmica és un tema conjuntural, però la desconfiança cap a la classe política va creixent des de fa temps. Els ciutadans veuen els partits com a estructures tancades, poc permeables, amb decisions opaques, unilaterals i que posen l’interès propi per damunt del país. 

-  Crisi econòmica i crisi política van vinculades?

-  Una no és conseqüència de l’altra. En tot cas, l’explosió de la greu situació econòmica ha fet més evident l’altra. La gent, en el fons, és molt superficial. Quan les coses van bé, ningú qüestiona excessivament el sistema polític. Com a molt, durant la nit electoral la gent fa escarafalls sobre l’abstenció i el vot en blanc.  

-  La situació econòmica pot comportar tics populistes a la política?

-  Existeix aquest perill. La crisi econòmica és molt greu i la crítica cap a la classe política està creant un caldo de cultiu que si algun populista dóna solucions miraculoses, pot tenir cert èxit. Alguns comparen l’actual situació amb el crac borsari del 1929, que va ser el detonant de la crisi dels anys 30. A Espanya, va caure la Monarquia, a Alemanya va pujar el nazisme. Si alguna nova formació ofereix solucions miraculosos, pot cridar l’atenció d’una part de la societat.  

-  Les deu mesures que han aprovat són el millor antídot?

-  Davant del perill d’involució de la democràcia i del sorgiment de nous partits demagògics, nosaltres diem que creiem en la política, en l’actual sistema de partits. Ha funcionat bé durant 30 anys, però ara toca una posada a punt. Com que veiem que no ho faran els mateixos polítics, ho intentem fer des de fora.

-  En què cal posar el comptador a zero?

-  En auditar l’administració i introduir criteris d’eficiència en la presa de decisions. En definitiva, exigim posar ordre i transparència. Els últims 30 anys de democràcia han anat molt bé, però alguns partits tenen tics heredats de fa molts anys. No hi ha cap mesura revolucionària, però el cúmul de propostes faria un sistema més àgil i que les decisions fossin preses en funció del cost-benefici. Criteris de l’activitat privada, introduïts a l’administració pública. 

-  Quines són les mesures més importants del document?

-  La primera és un canvi en la Llei Electoral. No és la solució, però volem que, com a mínim, el ciutadà pugui escollir una part dels seus governants. La segona, igual d’important, és una auditoria en l’administració i funcionar més per objectius. També proposem suprimir l’acumulació de càrrecs i la intenció que els governants incorporarin els millors en cada àmbit.

-  Quina és la mesura més agosarada?

-  Fer una auditoria genera molts anticossos. Els funcionaris tenen por, malgrat que la majoria passarà el tall. També demanem deixar de fer ficció amb el finançament dels partits. Sempre van posant topalls, però veiem que són fàcilment eludibles. És molt més honest que sigui totalment públic i transparent, que no hi hagi límits.

-  No poden ser acusats de demagògs?

-  Si les nostres propostes s’agafen d’aquesta forma o de manera superficial, poden ser polèmiques. No hem fet un document fàcil. Si els polítics apliquen aquestes mesures, podrem salvar l’actual sistema de partits. Si no és així, seguirà creixent la desafecció i poden aparèixer partits salvadors. Volem evitar això.

-  Quina és la mesura que els polítics haurien d’aplicar primer?

-  En primer lloc, hem situat la Llei Electoral, però sabem que no serà fàcil de dur a terme. La nostra voluntat és incidir en tots els programes electorals i que el pròxim Govern apliqui aquestes propostes. En tot cas, seria molt important que el nou Executiu faci una auditoria de l’administració pública i comenci a aplicar criteris de compliment d’objectius als funcionaris.

-  Però els partits estaran disposats a perdre certs privilegis?

-  S’acabaran adaptant. Més que privilegis és una manera diferent de funcionar. El moment és propici per la gravetat de la crisi econòmica i les solucions que reclamen els ciutadans. Les coses no poden continuar igual com ara. Cal una demanda popular que recalmi que facin les coses diferents. Els polítics hauran de canviar i no només de forma estètica. Si no ho fan ara, quan ho faran?

-  En què s’han basat a l’hora d’elaborar el document?

-  Socis i membres col·laboradors van fer les seves aportacions i jo, com a coordinador, he posat una mica d’ordre amb propostes que tenen el mateix mínim comú denominador. Després ho hem presentat arreu del país i ho hem polit i afegit noves mesures. El procediment ha estat participatiu i de baix cap a dalt.

-  Aquestes mesures estan aplicades a altres Estats?

-  El nostre model electoral seria molt similar al model alemany. Les mesures de transparència i eficiència i govern dels millors és del model anglosaxó. És un mix. Sovint es percep “SENTIT COMÚ” com a democristià, però en molts plantejaments ens inspirem més en ideologies liberals del nord d’Europa i EUA.  

-  Han trobat interès en les presentacions arreu del país?

-  Sí, hem tingut una bona acollida. Alguns actes han estat nombrosos i amb aportacions interessants. No obstant, també hem rebut molts suggeriments a través del web i el correu electrònic. La desafecció política és un tema de carrer.

-  Un cop aprovat el document, quin és el procés?

-  “SENTIT COMÚ” vol presentar les mesures en diferents àmbits, especialment, als partits polítics, però també als sindicats i a les organitzacions empresarials. L’important és que els partits coneguin el document i sàpiguen que un conjunt de ciutadans de sensibilitat transversal demana que les coses canviïn. L’objectiu final és pressionar els partits i, segurament, la millor forma és fer-ho a través de l’opinió pública. Després intentarem, que el nou Govern compleixi aquestes propostes.

Els socis també van debatre i aprovar en Assemblea un document de posicionament i proposta sobre regeneració política. L’entitat ha treballat en aquest text des de principis d’any, amb aportacions i suggerències de socis i membres col·laboradors, a través de correu electrònic, i en les diverses reunions territorials celebrades arreu del país durant abril i maig.

El document, amb el títol “Regeneració política i bon Govern”, efectua un dignòstic i valora la percepció ciutadana sobre l’activitat política. Així mateix, estableix deu mesures inicials per recobrar el prestigi i la credibilitat de l’activitat política i recuperar la confiança dels ciutadans en els representants i institucions polítiques i de Govern. “SENTIT COMÚ” creu que són dos aspectes imprescindibles per afrontar els canvis i ajustos necessaris que permetin sortir amb l’èxit de l’actual crisi econòmica.

El grup cívic d’opinió considera que la regeneració política no és una qüestió fàcil i a curt termini, però pensa que és indispensable buscar solucionar com més aviat millor. L’associació creu que aquest tipus de propostes han de sorgir de la ciutadania perquè difícilment –per no dir impossible- sortiran dels grups i persones que han conduït la política a l’actual situació de descrèdit.

“SENTIT COMÚ” confia en la necessitat de la bona política i vol contribuir en la seva millora, dins del marc dels seus valors i pensament, promovent el debat, la creació d’estats d’opinió i un consens social entorn a mesures concretes. L’entitat també entén que només la presència i la incidència activa dels ciutadans en la vida pública pot fer canviar l’actual dinàmica de funcionament dels grups polítics i governants.

El grup cívic d’opinió té el propòsit de crear estat d’opinió sobre aquesta qüestió i té previst mantenir contactes i reunions amb altres entitats cíviques i agents socials i econòmics per buscar suport a la inicitavia. També celebraran reunions sobre aquest tema amb diversos partits polítics.

Al llarg d’aquestes trobades a Lleida, Manresa, Tarragona i Girona, els membres de l’entitat han recordat que són un instrument dinàmic i àgil de sensibilització, vertebració i incidència de la ciutadania en l’activitat política. Així mateix, també han destacat la voluntat de ser un “grup cívic d’opinió d’àmbit català” que agrupi persones d’arreu del país.

Les trobades també han servit per presentar el document obert per a la reflexió i el debat sobre la millora de l’activitat política, elaborat per una comissió de treball del grup amb el títol “Regeneració política, bona gestió dels recursos públics i Govern dels millors”. El contingut de la ponència va ser presentat pel membre col·laborador i doctor en Sociologia Jordi Sauret.

Aquest conjunt de trobades territorials, que han finalitzat a Girona, han servit per promoure l’aportació i recollida d’opinions, idees i propostes. Així doncs, el text final inclourà les modificacions pertinents i, si s’escau, serà aprovat en l’Assemblea General de socis del 27 de maig. Després, serà entregat als principals agents socials, econòmics i polítics del país. A més, serà penjat al web de l’entitat per a què pugui rebre adhesions.

L’acte d’ahir va reunir a Girona una quinzena de persones i va comptar amb l’assistència del president de “SENTIT COMÚ”, Xavier Martí, els vicepresidents Anton Parera i Santiago Buscató, i la coordinadora territorial del Baix Empordà, Elena Riart. “SENTIT COMÚ” no descarta celebrar més presentacions territorials en els pròxims mesos.