La manifestació del 10 de juliol contra la sentència de l’Estatut va ser una prova d’aquesta calor que també s’ha escampat als àmbits polítics i socials. No fou una manifestació independentista, però seria de cecs no adonar-se de dues qüestions que van quedar ben a la vista: a la manifestació hi havia prou gent com per poder afirmar que estava present la centralitat del país i que, aquesta centralitat, cada cop reflexiona amb veu més alta i sense por sobre un escenari de possible trencament amb Espanya. La publicació del contingut íntegre de la sentència el dia abans de la manifestació fou, realment, una provocació tant en la forma com en el fons.

La imminència de les eleccions catalanes, juntament amb el parèntesi estival, fa difícil intuir quin és el camí que s’obrirà a partir d’octubre, però val a dir que la sentència ha provocat entre els catalans, siguin de la sensibilitat que siguin, alguna cosa més que no pas una simple febrada temporal. Som conscients de la seriositat del que afirmem, però reiterem que no voler veure la complexitat de l’assumpte seria un gran error. Ho sabem aquí i també haurien de saber-ho a Madrid. Arreglar els ponts que s’han esberlat, no serà fàcil malgrat les promeses de desplegar l’Estatut a través d’iniciatives legislatives que va fer el president Zapatero en visita a Barcelona.

I quan diem complexitat volem dir, precisament això. La prova és que el dia després de la manifestació Catalunya va omplir-se de banderes espanyoles i de ciutadans que demostraven la seva eufòria per la victòria de “la roja” al mundial de futbol. Catalunya és, certament, complexa i s’equivoquen els que la veuen només en blanc i negre. És per això que des de “SENTIT COMÚ” defensarem sempre la serenor com a element principal de l’activitat política. Una serenor que no s’ha d’entendre, de cap manera, com desistiment davant d’allò que creiem injust. No es tracta d’autoimposar-nos límits estrets a la nostra ambició, sinó simplement treballar a favor d’aquesta ambició mirant de cara una realitat que, reiterem, és més complexa del que alguns volen entendre.

Això sí, la complexitat no ha de servir per donar cobertura a la tàctica a curt termini que tan de mal ha fet a la política. Per això estem obligats a censurar els exercicis de funambulisme parlamentari que porten a les forces polítiques catalanes a pactar unes coses al Parlament que després són incapaces de mantenir al Congrés dels Diputats.

Deixant de banda la sentència i les seves conseqüències, el juliol també va fer pujar la temperatura a la Cambra Baixa amb el debat sobre l’estat de la nació. Cap novetat destacable, al marge de posar en evidència novament la solitud de Zapatero que ara sembla disposat a convertir-se en el campió de la contenció de la despesa. “Haré lo que tenga que hacer, le pese a quien le pese, y me pese lo que me pese”, va dir l’inquilí de la Moncloa. Ens agradaria creure’l, però malauradament la història més recent no convida pas a fer-hi més confiança que la justa i necessària. En tot cas, tindrem oportunitat d’observar-ne de prop la fiabilitat amb les discussions que encara s’estan duent a terme sobre la reforma laboral i la de les pensions, prevista aquesta darrera per al nou curs parlamentari.

Un apunt d’economia. Aquest mes ens ha regalat la publicació dels resultats dels tests d’estrès bancari que, suposadament, han demostrat que el sistema financer espanyol està en condicions de superar la situació actual i, fins i tot, un agreujament de la mateixa. És una bona notícia que ha suposat una reducció del preu de les emissions de deute públic espanyol fetes d’ençà la publicació d’aquestes dades. En tot cas, cal ser prudents i evitar el cofoisme. La situació segueix sent molt greu i cal estar ben atents a l’evolució dels mercats en els propers mesos. Tot passa per recuperar la sensatesa en política, i ser capaços d’aprovar finalment una reforma laboral útil i una reforma de l’estat del benestar que n’asseguri la seva pervivència a través de la racionalització de la despesa.

No podem tancar aquest editorial sense una referència a la recent prohibició dels toros a Catalunya. Malgrat els esforços per evitar la politització de l’assumpte, aquesta no ha pogut evitar-se després que el Parlament no doni el mateix tracte als correbous, bous embolats i d’altres festes que també utilitzen els toros com elements per al gaudi festiu. Entenem la satisfacció dels col·lectius animalistes i, al mateix temps, comprenem també el malestar dels aficionats al toreig. En tot cas, celebrem la llibertat de vot que CiU i PSC van donar als seus diputats a l’hora de determinar el seu posicionament i encoratgem a totes les formacions polítiques a practicar amb més assiduïtat aquest fet que allunya la política de la tàctica i apropar els diputats al carrer.

Tornarem al setembre. Coincidint amb el posicionament que “SENTIT COMÚ” farà sobre la situació econòmica i política de Catalunya davant les que, llavors sí, seran ja unes eleccions imminents. D’entrada, avancem que, passi el que passi quan els comicis arribin, el que sí estem convençuts és que necessitem una Catalunya forta i respectada i un Govern que sàpiga, sobretot, prioritzar els problemes dels ciutadans pel seu ordre real d’importància.  En tot cas, en parlarem amb profunditat al setembre. Fins llavors, bones vacances.

Xavier Martí, president del “Grup cívic d’opinió SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”

El retard del Tribunal Constitucional no és un fet casual. De fet, els treballs de deliberació entre els magistrats –amb recusacions incloses- han semblat en moltes ocasions més aviat un debat polític que no pas un debat judicial. Agrupats en dos blocs gairebé monolítics –conservadors i progressistes- els membres del Tribunal Constitucional han donat la impressió d’estar més pendents de preservar la fidelitat a aquells partits que en van propiciar el nomenament que no pas a l’anàlisi exclusivament tècnica i jurídica del text estatutari.

La sentència a la que finalment ha donat llum verda el Tribunal Constitucional, a falta d’una anàlisi acurada i exhaustiva de la mateixa, sembla fruit d’un exercici final de consens entre tots els magistrats per evacuar un text que pogués resultar assumible per totes les parts enfrontades. Ha estat d’alguna manera una sentència feta a mida dels dos grans partits polítics espanyols i de nuclis d’opinió dominants del tradicional nacionalisme espanyol. Aquesta tesi de la recerca d’un equilibri per part del Tribunal Constitucional, explicaria que l’Alt Tribunal hagi deixat intacta, per exemple, la referència a la “nació” del preàmbul de l’Estatut i que, a corre cuita, hagi trufat en paral·lel el text redactat pels magistrats de referències constants a la “indivisibilidad de la nación espanyola”. Igualment passa, per exemple, amb el capítol referit a la llengua, del qual ha quedat preservat el model d’immersió lingüística a les escoles catalanes, però, al mateix temps, el tribunal assenyala com a anticonstitucional la referència a que el català serà “llengua preferent” per a les administracions i mitjans de comunicació públics. On el tribunal no ha guardat cap equilibri i ha assenyalat sense cap mena de matisació la seva oposició al redactat de l’Estatut ha estat en els articles del mateix que fan referència a la magistratura, la bilateralitat i el finançament.

Els mitjans de comunicació han estat un bon termòmetre per avaluar l’efecte de la sentència des del primer minut després de fer-se pública. Mentre els diaris editats a Madrid han valorat de manera positiva el text –encara que en alguns casos des de posicions crítiques-, els mitjans de comunicació editats a Barcelona han fet seva una lectura més crítica de la sentència des de la posició clara i conjunta presa a partir de la publicació conjunta de l’editorial “La dignitat de Catalunya”. Aquestes dues lectures ben diferenciades també s’adverteixen entre els responsables polítics, en funció de si la seva responsabilitat s’exerceix en l’àmbit espanyol (PSOE, PP) o, per contra, a Catalunya (CIU,  ERC, ICV i amb una posició més ambivalent del PSC).

Interpretar aquestes lectures tan diferents resulta senzill: Catalunya ha patit amb la sentència una retallada substancial en el projecte d’Estatut de Catalunya que els ciutadans van votar en referèndum ja fa quatre anys i, conseqüentment, és natural que des del país s’articuli una resposta que faci visible aquest malestar i afronti la pròpia dignitat com a país i societat. Una resposta que també haurà d’assenyalar el camí que s’haurà de seguir a partir d’ara per assolir les quotes d’autogovern i competències que els catalans van avalar en referèndum amb el seu vot.

Aquesta resposta, però, mereix varis pressupòsits previs que val la pena considerar. En primer lloc, la sentència s’ha d’acatar, tot i que, com ha assenyalat encertadament el president de la Generalitat, no es comparteixi. Només des de la serenor i des del respecte per la llei estarem en condicions de dibuixar un nou camí que permeti, finalment, donar sortida a les legítimes ambicions de més autogovern.

Una segona consideració és la necessària unitat de totes les forces polítiques, econòmiques, polítiques i socials, tenint molt present sempre els sentiments i la opinió de tots els ciutadans de Catalunya. S’han de deixar de banda els matisos i els interessos particulars per situar els posicionaments envers la sentència, i també aquelles actuacions que es vulguin dur a terme a partir d’ara, en el marc de l’interès general i treballant sobre la base d’un denominador comú que uneixi tots els catalans.

Un tercer element a tenir en compte és que no s’ha de caure en el parany d’interpretar la sentència sota la lògica de guanyadors i perdedors. Si bé és cert que la sentència fixa un marc i límits d’actuació en l’actual context constitucional de l’Estat espanyol, no és menys cert que n’existeixen d’altres que es poden recórrer, fins i tot de manera més pràctica i menys esgotadora.

I, per últim, cal que tots els passos que es facin a partir d’ara s’allunyin del tacticisme i la visió a curt termini. De fet, i mai és tard per exercir l’autocrítica, un dels mals que han acompanyat l’Estatut des del primer dia és l’excés de tacticisme que els partits van fer servir en la seva redacció i en els diferents processos de validació. Estaria bé que aquest error no es repetís.

Cal afegir també que la sentència arriba en un moment de gravíssima situació econòmica. Per tant, resulta també imprescindible que en aquests moments tan greus, Catalunya i Espanya, no es distreguin totalment d’allò que és una obligació també principal, i que no és altra que fer tot allò que sigui possible per assentar les bases, com més aviat millor, de la recuperació econòmica que tots desitgem i que no seran possibles sense un clima de concòrdia i convivència entre tots els territoris de l’Estat.

Per acabar, la sentència del Constitucional, tardana, ambigua, polititzada i, en alguns casos, excessivament dura amb les aspiracions catalanes, s’ha d’acatar. Però, en paral·lel, exigeix dels catalans unitat, serenor i, sobretot, el manteniment d’unes ambicions ja expressades en el seu dia però que ara hauran de ser assolides per altres vies que, d’una manera menys vistosa, poden resultar igualment efectives.  És qüestió de posar-s’hi.

Xavier Martí, president del “Grup cívic d’opinió SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”

A la ciutat de Barcelona, malgrat la clara posició del govern municipal a favor del projecte de reforma urbanística i un dèbil ressò mediàtic en contra, un 80% dels barcelonins del 12% que van anar a votar, van rebutjar aquesta iniciativa, per inoportuna, per inecessària i per insuficientment justificada. Qui ho havia de dir!

Així mateix, els funcionaris, tot i patir en carn pròpia una retallada salarial i poder exercir, conseqüentment, el seu dret de vaga, no van donar suport a la vaga del sector públic. En primer lloc, entenent la posició de seguretat dels seus llocs de treball i la necessitat de l’administració de racionalitzar les despeses. En segon lloc, posant de manifest la seva autonomia enfront l’oportunisme de la iniciativa sindical.

I, més encara, quan existeix la ferma convicció que els responsables de la gestió pública no estan sent curosos amb els recursos de tots. Per això, en cap cas, es pot entendre l’actuació dels funcionaris com un senyal de conformitat amb la política econòmica de l’Executiu estatal i català.

Els funcionaris i els barcelonins han posat de manifest la seva autonomia de criteri com a persones, professionals i ciutadans, demostrant que el sentit comú segueix imperant en la societat. Aquestes actituds són un exemple pràctic de com tots hem d’actuar i parlar davant la difícil situació i els reptes que, amb tota seguretat, se’ns plantejaran durant els propers temps.

Entre tots, hem de deixar de banda el discurs políticament correcte per a treballar en benefici del bé comú i l’interès general, per a nosaltres i també per a les futures generacions. Els dos exemples citats són motiu d’elogi i esperem, ben aviat, veure’n noves mostres.

Xavier Martí, president del “Grup cívic d’opinió SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”

Quins ajustaments faries a l’administració pública per a millorar el seu funcionament i l’eficiència al servei del ciutadà? Han de poder ser cessats el funcionaris? Creus que els millors empresaris, professionals, acadèmics o intel·lectuals del país amb capacitat de gestió haurien de formar part del Govern? És necessari impulsar la reforma de la Llei Electoral de Catalunya per poder elegir de manera unipersonal els nostres representants? Aquests són alguns exemples de preguntes que fem per promoure reflexions per a millorar l’activitat política.

Volem recollir les teves opinions perquè formin part del nostre posicionament com a associació i, a partir de les conclusions finals, promoure la creació d’un estat d’opinió que incideixi en la presa de decisions dels grups polítics. El text definitiu serà presentat i sotmès a votació en l’Assemblea General de socis de “SENTIT COMÚ” del dijous 27 de maig a la ciutat de Barcelona.

La forma d’actuar de “SENTIT COMÚ PER CATALUNYA” no és limitar-nos a denunciar i opinar, sinó a concretar propostes i actuar en consequència com a grup de pressió a partir dels posicionaments aprovats. “SENTIT COMÚ” és un grup d’opinió que serveix com a vehicle per aconseguir les nostres propostes, però els socis i els membres col·laboradors, amb les seves aportacions, han de ser el combustible.

Dóna’ns la teva opinió i fés les teves propostes aquí: “Regeneració política, bona gestió dels recursos públics i govern dels millors”.

Xavier Martí, president del “Grup cívic d’opinió Sentit Comú per Catalunya”

Al mateix dia del lliurament del guardó, vam publicar tres articles diferents als principals diaris generalistes del país (La Vanguardia, El Periódico i l’Avui). Els tres textos, sota el títol de “Sentit Comú per Catalunya” van servir per projectar amb força la visió, el discurs i els objectius de l’associació. Així doncs, l’entrega del premi i els tres articles van tenir un ampli ressò als diferents mitjans de comunicació i estic convençut que ha estat útil per projectar i donar a conèixer millor l’existència i les motivacions del nostre grup cívic d’opinió.

Penso que amb aquesta primera edició del premi hem aconseguit situar aquesta iniciativa dins l’espai social i polític del país i crec, sincerament, que pot esdevenir –i això està tan sols a les nostres mans- un instrument didàctic per explicar mitjançant exemples pràctics, el que entemen i volem com a “sentit comú”. Així mateix, amb l’entrega del guardó hem finalitzat una etapa inicial necessària per recuperar, externa i internament, la nostra voluntat d’incidir en l’activitat social, econòmica i política del país. No obstant, ara toca concretar tots els propòsits en opinions i propostes concretes.

Per això, durant el segon trimestre d’enguany centrarem la nostra atenció i dedicació en l’elaboració d’un document de reflexió, diagnosi i propositiu entorn a la “Regeneració política”. A finals de febrer, vam presentar un document obert a Barcelona i està previst convocar reunions territorials de presentació i debat a Tarragona, Lleida, Girona i Manresa. L’elaboració, aprovació i el lliurament del document als partits polítics i institucions de govern, volem que sigui la resposta de “SENTIT COMÚ PER CATALUNYA” a una dels tres grans problemes que avui preocupen als catalans: la situació econòmica; la gestió política; i l’educació, el capital humà i l’incorporació dels nostres joves al món laboral.

Tenim molta feina per endavant i com a ciutadans tenim el deure de capgirar el rumb del país i superar el pessimisme existent en totes les capes de la societat. Per això, us convido a participar en les nostres propostes!

Xavier Martí, president del “Grup cívic d’opinió SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”

Bernard Crick va definir la política com la forma o formes de conciliar interessos divergents en el marc d’un país plural. Caldria afegir-hi que la política eficaç és la que busca objectius a mitjà i llarg termini, evita el tacticisme excessiu i no oblida que l’objectiu suprem és assolir el bé comú. Malauradament, tant en la política catalana com en l’espanyola s’ha perdut progressivament la confiança en l’activitat política, en els polítics i en els gestors públics, com a conseqüència del partidisme, la poca transparència, la manca d’austeritat i eficiència i la incapacitat per donar resposta política als problemes de fons de la societat, en especial a la crisi econòmica. Les coses a Catalunya i Espanya no van bé, però es poden fer d’una altra manera i millor. Aquesta convicció fa que sectors significatius del nostre país no es resignin i mantinguin la il·lusió i el compromís, amb esforç i constància, i sovint sense fer soroll. El grup cívic Sentit Comú per Catalunya prové i pren com a referent aquests sectors dinàmics de la societat civil i vol ser un instrument cívic que actuï com a revulsiu de la nostra classe política i del país. Desitgem propiciar un retrobament entre política, ciutadania i interès general.

Aquest vespre atorguem el premi Sentit Comú. Aquesta distinció és una mostra de l’optimisme que guia la nostra actuació. Volem reconèixer aquelles iniciatives o trajectòries que encaixin en la nostra manera d’entendre el fet polític. El departament d’Educació i els partits que van donar suport a la nova llei d’educació; el Cercle d’Economia per la seva trajectòria aportant idees i participant en el debat públic, i els dotze diaris que van publicar conjuntament l’editorial La dignitat de Catalunya són els nominats. Guanyi qui guanyi, la veritat és que les tres candidatures palesen que encara avui són possibles les iniciatives que, com deia Crick, conciliïn interessos divergents en el marc d’un país plural. Aquest és també l’objectiu de Sentit Comú per Catalunya.

Xavier Martí, president de “SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”

Catalunya necessita una forma de fer en economia, en transmissió de valors, en educació, en model de societat, en la manera de transmetre totes les informacions, en l’establiment de les prioritats de futur, en repensar quin rol vol assumir en el context internacional, europeu i també mediterrani.
Necessitem dibuixar una altra vegada el camí que ens convé com a país. La crisi econòmica ha agreujat la situació, però cal reconèixer que el malestar col·lectiu i l’allunyament entre política i ciutadania ve de lluny. Per això, el grup cívic Sentit Comú per Catalunya vol ajudar a impulsar una reacció ciutadana, elevar el nivell d’exigència i influir decisivament en la vida pública del país.
Necessitem un revulsiu perquè les coses es facin de manera diferent. No parlem d’una mesura o d’una línia legislativa concreta. Creiem que estem davant la necessitat d’exigir una altra forma de fer les coses; de poder modificar la relació entre l’àmbit públic i el privat i d’exigir més eficiència als diferents agents polítics en benefici del bé comú.
Aquest vespre, la nostra entitat entregarà el premi Sentit Comú. Aquest guardó pretén ser un reconeixement a aquelles iniciatives que encaixen en la línia que defensem. Els nominats són el Cercle d’Economia, per l’aportació permanent al debat de les idees, concretada a través de nombroses iniciatives; el Departament d’Educació i els grups parlamentaris de CiU, el PSC-CpC i ERC, per impulsar i donar suport a la nova llei d’educació, que aportarà estabilitat a totes les institucions educatives, i els 12 diaris catalans que van publicar l’editorial conjunt titulat La dignitat de Catalunya el 26 de novembre passat.
Les tres candidatures demostren que és del tot possible impulsar iniciatives que depassin els interessos particulars quan les circumstàncies ho requereixen. Aquest és l’esperit que reclamem des de Sentit Comú per Catalunya i que és imprescindible per avançar cap a l’assoliment de tots els objectius que es proposi.

 Xavier Martí, president de “SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”

De un tiempo a esta parte es recurrente la utilización de palabras como decadencia, alejamiento o desafección para referirse a la relación del ciudadano respecto a la política. La percepción de falta de transparencia, austeridad y eficiencia en la gestión de los asuntos públicos dibujan un escenario que es necesario revertir. En el Grup Cívic Sentit Comú per Catalunya pensamos que es posible conseguirlo dando un impulso a la implicación de los ciudadanos en los asuntos públicos.

Creemos en la política, estamos convencidos de su necesidad, y por ello queremos incidir sobre ella y participar activamente en su regeneración. Desde la centralidad, la moderación y con espíritu transversal queremos vertebrar el diálogo entre los ciudadanos para que sean éstos los que elaboren propuestas de consenso que guíen e influyan en las decisiones que deban tomar los actores políticos y las instituciones de gobierno.

Si los ciudadanos recuperan la voz hay motivos para la esperanza porque sabemos de la fuerza del país. Hay que conseguir que el interés general vuelva a prevalecer por encima del interés partidista. Los ciudadanos tenemos la obligación de exigirlo y los políticos deben escucharnos.  

Existen iniciativas que siguen guiándose por la máxima del bien colectivo. Con el objetivo de distinguir a las más destacadas hemos convocado el premio “Sentit Comú” que entregaremos esta noche. Los nominados son el Departament d’Educació i los grupos parlamentarios que dieron apoyo a la nueva Ley de Educación, los doce periódicos que publicaron la editorial conjunta “La Dignidad de Cataluña” y el Círculo de Economía por su continua aportación de ideas para enriquecer el debate público. Al margen de quien sea el ganador, los tres casos son un magnífico ejemplo de que son posibles las iniciativas alejadas del sectarismo que priorizan el objetivo común por encima de la diferencia y el interés individual. Este es el espíritu que desde Sentit Comú per Catalunya desearíamos para toda actividad política. Y no es sólo un deseo, es una necesidad.

 Xavier Martí, president de “SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”

Els tres textos, amb to optimista, assenyalen la necessitat de combatre la desafecció cap a la política amb un impuls de la implicació de la ciutadania per aconseguir que l’interès general torni a prevaldre per damunt de l’interès individual i partidista.

Els articles també constaten que algunes iniciatives segueixen guiant-se per la màxima del bé comú. Amb l’objectiu de distingir les més destacades, el grup cívic d’opinió entrega aquesta nit el premi “SENTIT COMÚ 2009″, amb un sopar al Palau de Congressos de Catalunya.

Poden llegir els articles en els següents enllaços:

- “Sentit Comú per Catalunya“, publicat a La Vanguardia.

- “Sentit Comú per Catalunya“, publicat a El Periódico.

- “Sentit Comú per Catalunya“, publicat a l’Avui.

En referència al primer eix de debat, el passat 25 de febrer vam presentar a la ciutat de Barcelona un document obert a la reflexió sota el títol “Regeneració política, bona gestió dels recursos públics i govern dels millors”. El text conté 10 propostes d’actuació concretes per millorar l’activitat, la transparència, l’eficiència, l’autoritat moral i el lideratge per recuperar la confiança de la ciutadania.

Per què el primer tema escollit és la regeneració política? Creiem i sabem per l’experiència de la història que sense política, uns bons representants i una eficient gestió dels recursos públics, no podrem donar respostes ni solucions definitives a la resta de problemes. Som conscients que la recuperació de la política amb majúscules no és una qüestió fàcil i a curt termini, però estem convençuts que ha de ser el primer tema a tractar.

Per què un document obert? D’acord amb el pensament, els objectius i la forma d’actuar de SCxCAT, volem que les nostres reflexions i propostes reflecteixin les preocupacions i opinons dels ciutadans. Així mateix, pensem que el debat obert permet crear un consens social entorn la qüestió i les possibles solucions. Per això, tenim previst en els pròxims mesos, organitzar presentacions i debats sobre el contingut del document en diverses poblacions de Catalunya amb la participació d’experts, analistes polítics i opinadors. Al mateix temps, obrirem un debat a la xarxa.

Amb les reflexions i aportacions de tots, elaborarem un document final que entregarem als grups polítics. Volem que sigui una síntesi de les opinons dels ciutadans i proposi solucions de consens.

Per què l’anàlisi i les propostes han de sorgir de la ciutadania? Veiem difícil –per no dir impossible– que unes bones solucions puguin sortir dels mateixos llocs i persones que ens han portat a l’actual situació. És tan arriscat no tenir política, com deixar la política només en mans dels polítics.

Tots junts podem col·laborar a fer canviar el fons i les formes de la nostra política i dels representants electes. No podem defugir de les nostres responsabilitats com a ciutadans. Si no actuem, no tenim ni tindrem dret a queixar-nos. La teva participació en aquesta tasca de regeneració política pot ser la teva opció per exercir el teu deure. 

Xavier Martí i Monllor, President del “Grup cívic d’opinió SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”