El sentit comú dels ciutadans
Dos fets públics d’actualitat han posat de manifest que els ciutadans exerceixen el sentit comú en més ocasions del que normalment se’ls hi reconeix i atribueix. En concret, faig referència a la decisió dels barcelonins respecte la consulta sobre la reforma de l’Avinguda Diagonal i el nivell de participació dels funcionaris a la vaga convocada per l’ajustament dels seus salaris, dins les mesures per disminuir la despesa pública.
A la ciutat de Barcelona, malgrat la clara posició del govern municipal a favor del projecte de reforma urbanística i un dèbil ressò mediàtic en contra, un 80% dels barcelonins del 12% que van anar a votar, van rebutjar aquesta iniciativa, per inoportuna, per inecessària i per insuficientment justificada. Qui ho havia de dir!
Així mateix, els funcionaris, tot i patir en carn pròpia una retallada salarial i poder exercir, conseqüentment, el seu dret de vaga, no van donar suport a la vaga del sector públic. En primer lloc, entenent la posició de seguretat dels seus llocs de treball i la necessitat de l’administració de racionalitzar les despeses. En segon lloc, posant de manifest la seva autonomia enfront l’oportunisme de la iniciativa sindical.
I, més encara, quan existeix la ferma convicció que els responsables de la gestió pública no estan sent curosos amb els recursos de tots. Per això, en cap cas, es pot entendre l’actuació dels funcionaris com un senyal de conformitat amb la política econòmica de l’Executiu estatal i català.
Els funcionaris i els barcelonins han posat de manifest la seva autonomia de criteri com a persones, professionals i ciutadans, demostrant que el sentit comú segueix imperant en la societat. Aquestes actituds són un exemple pràctic de com tots hem d’actuar i parlar davant la difícil situació i els reptes que, amb tota seguretat, se’ns plantejaran durant els propers temps.
Entre tots, hem de deixar de banda el discurs políticament correcte per a treballar en benefici del bé comú i l’interès general, per a nosaltres i també per a les futures generacions. Els dos exemples citats són motiu d’elogi i esperem, ben aviat, veure’n noves mostres.
Xavier Martí, president del “Grup cívic d’opinió SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”