Sauret: “Si els polítics apliquen aquestes mesures, podrem salvar l’actual sistema de partits”
Entrevista a Jordi Sauret, sociòleg i coordinador de la ponència “Regeneració política i bon govern”
El doctor en Sociologia Jordi Sauret ha coordinat la ponència “Regeneració política i bon govern”. El document és un modest punt de partida amb deu mesures concretes per a la millora de l’activitat política. Ara, l’associació vol compartir les propostes amb altres entitats socials, cíviques i econòmiques per promoure un consens social entorn a les mateixes. L’entitat ha treballat en aquest text des de principis d’any, amb aportacions i suggerències de socis i membres col·laboradors. En l’entrevista, Sauret analitza tot el procés.
- Com va néixer la idea de fer un document de regeneració política?
- La voluntat de “SENTIT COMÚ” era iniciar una segona etapa amb un document – força. El principal tema d’actualitat és la crisi econòmica, però el grup cívic va creure oportú que abans de tractar aquesta qüestió calia analitzar i reflexionar sobre la base d’un nou funcionament de la nostra democràcia, després de 30 anys.
- La desafecció política preocupa als ciutadans igual que la situació econòmica?
- La ciutadania té inquietud pels casos de corrupció i la percepció que les administracions i els governs no solucionen els problemes de la societat. A més, la greu crisi econòmica és un tema conjuntural, però la desconfiança cap a la classe política va creixent des de fa temps. Els ciutadans veuen els partits com a estructures tancades, poc permeables, amb decisions opaques, unilaterals i que posen l’interès propi per damunt del país.
- Crisi econòmica i crisi política van vinculades?
- Una no és conseqüència de l’altra. En tot cas, l’explosió de la greu situació econòmica ha fet més evident l’altra. La gent, en el fons, és molt superficial. Quan les coses van bé, ningú qüestiona excessivament el sistema polític. Com a molt, durant la nit electoral la gent fa escarafalls sobre l’abstenció i el vot en blanc.
- La situació econòmica pot comportar tics populistes a la política?
- Existeix aquest perill. La crisi econòmica és molt greu i la crítica cap a la classe política està creant un caldo de cultiu que si algun populista dóna solucions miraculoses, pot tenir cert èxit. Alguns comparen l’actual situació amb el crac borsari del 1929, que va ser el detonant de la crisi dels anys 30. A Espanya, va caure la Monarquia, a Alemanya va pujar el nazisme. Si alguna nova formació ofereix solucions miraculosos, pot cridar l’atenció d’una part de la societat.
- Les deu mesures que han aprovat són el millor antídot?
- Davant del perill d’involució de la democràcia i del sorgiment de nous partits demagògics, nosaltres diem que creiem en la política, en l’actual sistema de partits. Ha funcionat bé durant 30 anys, però ara toca una posada a punt. Com que veiem que no ho faran els mateixos polítics, ho intentem fer des de fora.
- En què cal posar el comptador a zero?
- En auditar l’administració i introduir criteris d’eficiència en la presa de decisions. En definitiva, exigim posar ordre i transparència. Els últims 30 anys de democràcia han anat molt bé, però alguns partits tenen tics heredats de fa molts anys. No hi ha cap mesura revolucionària, però el cúmul de propostes faria un sistema més àgil i que les decisions fossin preses en funció del cost-benefici. Criteris de l’activitat privada, introduïts a l’administració pública.
- Quines són les mesures més importants del document?
- La primera és un canvi en la Llei Electoral. No és la solució, però volem que, com a mínim, el ciutadà pugui escollir una part dels seus governants. La segona, igual d’important, és una auditoria en l’administració i funcionar més per objectius. També proposem suprimir l’acumulació de càrrecs i la intenció que els governants incorporarin els millors en cada àmbit.
- Quina és la mesura més agosarada?
- Fer una auditoria genera molts anticossos. Els funcionaris tenen por, malgrat que la majoria passarà el tall. També demanem deixar de fer ficció amb el finançament dels partits. Sempre van posant topalls, però veiem que són fàcilment eludibles. És molt més honest que sigui totalment públic i transparent, que no hi hagi límits.
- No poden ser acusats de demagògs?
- Si les nostres propostes s’agafen d’aquesta forma o de manera superficial, poden ser polèmiques. No hem fet un document fàcil. Si els polítics apliquen aquestes mesures, podrem salvar l’actual sistema de partits. Si no és així, seguirà creixent la desafecció i poden aparèixer partits salvadors. Volem evitar això.
- Quina és la mesura que els polítics haurien d’aplicar primer?
- En primer lloc, hem situat la Llei Electoral, però sabem que no serà fàcil de dur a terme. La nostra voluntat és incidir en tots els programes electorals i que el pròxim Govern apliqui aquestes propostes. En tot cas, seria molt important que el nou Executiu faci una auditoria de l’administració pública i comenci a aplicar criteris de compliment d’objectius als funcionaris.
- Però els partits estaran disposats a perdre certs privilegis?
- S’acabaran adaptant. Més que privilegis és una manera diferent de funcionar. El moment és propici per la gravetat de la crisi econòmica i les solucions que reclamen els ciutadans. Les coses no poden continuar igual com ara. Cal una demanda popular que recalmi que facin les coses diferents. Els polítics hauran de canviar i no només de forma estètica. Si no ho fan ara, quan ho faran?
- En què s’han basat a l’hora d’elaborar el document?
- Socis i membres col·laboradors van fer les seves aportacions i jo, com a coordinador, he posat una mica d’ordre amb propostes que tenen el mateix mínim comú denominador. Després ho hem presentat arreu del país i ho hem polit i afegit noves mesures. El procediment ha estat participatiu i de baix cap a dalt.
- Aquestes mesures estan aplicades a altres Estats?
- El nostre model electoral seria molt similar al model alemany. Les mesures de transparència i eficiència i govern dels millors és del model anglosaxó. És un mix. Sovint es percep “SENTIT COMÚ” com a democristià, però en molts plantejaments ens inspirem més en ideologies liberals del nord d’Europa i EUA.
- Han trobat interès en les presentacions arreu del país?
- Sí, hem tingut una bona acollida. Alguns actes han estat nombrosos i amb aportacions interessants. No obstant, també hem rebut molts suggeriments a través del web i el correu electrònic. La desafecció política és un tema de carrer.
- Un cop aprovat el document, quin és el procés?
- “SENTIT COMÚ” vol presentar les mesures en diferents àmbits, especialment, als partits polítics, però també als sindicats i a les organitzacions empresarials. L’important és que els partits coneguin el document i sàpiguen que un conjunt de ciutadans de sensibilitat transversal demana que les coses canviïn. L’objectiu final és pressionar els partits i, segurament, la millor forma és fer-ho a través de l’opinió pública. Després intentarem, que el nou Govern compleixi aquestes propostes.