Certament, enmig del desconcert i del pessimisme imperant des de fa temps, és necessari posar en valor aquells actius que assumeixen el lideratge, que són pioners en el seu àmbit i que aporten dosis d’optimisme, sempre des del realisme, per poder afrontar una realitat canviant que exigeix noves respostes i solucions als reptes actuals. El premi “Sentit Comú”, que enguany arriba a la tercera edició, té com a objectiu fer un reconeixement, des de la ciutadania, a les actuacions que fan prevaldre l’interès general per damunt de l’interès particular, amb una visió a llarg termini i que actuen seguint els criteris propis del “sentit comú”.

Cada any rebem, per part dels socis i membres col·laboradors de l’associació, un bon nombre de propostes que compleixen aquests requisits i que totes elles podrien ser ben mereixedores de rebre aquest guardó. I, per això, en l’acte-sopar de lliurament del premi, que en aquesta ocasió va tenir lloc a finals d’abril, també vàrem fer un reconeixement públic a totes les candidatures nominades.

En aquest sentit, en un clima de desafecció política i d’allunyament dels ciutadans cap a la cosa pública, el nostre país va viure l’any passat un punt d’inflexió. L’arribada d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat va significar un canvi d’actitud en la forma de governar: en explicar la realitat per crua que fos, en agafar el timó des de bon principi i en començar aplicar les dures però imprescindibles mesures d’austeritat, malgrat la celebració al cap de poc temps d’eleccions municipals i generals, amb el desgast que això podia suposar per a la ferderació de Convergència i Unió.

Així doncs, a través del seu vot, els socis i membres col·laboradors del grup cívic vàrem valorar el lideratge i el coratge posats de manifest en el seu primer any de Govern, avantposant els interessos del país per damunt dels interessos electorals amb motiu dels diversos comicis celebrats al llarg del darrer any. Al nostre parer, el Govern, amb el president Mas al capdavant, ha transmès una imatge de rigor, solidesa i seriositat a la ciutadania, però també a la resta de l’Estat i a l’estranger.

Al mateix temps, com ja he mencionat, també vàrem voler reconèixer la resta de nominats. Van ser la Fira de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Indústria i Turisme de Barcelona per la col·laboració público-privada i les sinergies dipositades per aconseguir que Barcelona hagi estat designada Mobile World Capital des del 2012 i fins al 2018; l’Hospital Clínic de Barcelona pel seu lideratge en l’àmbit de la salut en impulsar la col·laboració entre el sistema públic i privat; i la Fundació Pau Casals pels actes promoguts amb motiu del 40è aniversari del lliurament de la medalla d’Or de l’ONU i el 50è aniversari del concert de la Casa Blanca, mantenint viu el missatge universal de pau vinculat al de la catalanitat.

Des del nostre punt de vista, el guanyador i la resta de nominats són un clar exemple del molt “sentit comú” existent al nostre país i cal posar-lo en valor perquè serveixi de referència per a tots i ens animi a vèncer el pessimisme i a veure el futur amb confiança. Així doncs, són una mostra evident de la necessitat de realisme que representa el “sentit comú” com a mitjà de transformació i per avançar en la solució dels nostres problemes, fixar les bases de la recuperació econòmica, del manteniment i viabilitat de la nostra societat del benestar i la regeneració social i política de la nostra societat i del nostre país.

Sens dubte, doncs, considerem que el “sentit comú”, seguint la definició de Jaume Balmes vinculada al realisme, és un dels antídots més eficaços per abordar els problemes actuals. Per això, pensem que cal tenir una idea clara del que és i del que representa, per tenir-lo present i aplicar-lo, i la millor manera de fer-ho és reconèixer les actuacions que, a parer nostre, millor segueixen aquest criteri a casa nostra.

Xavier Martí és president del “Grup cívic SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”.

¿Saben qui és Julia Orayen ? Es tracta d’una model que al seu dia va posar per a Playboy a Mèxic. Però el seu salt a la fama li ha proporcionat un debat polític. I és que quan falten dos mesos per a les eleccions presidencials que decidiran el relleu de Felipe Calderón , ella, l’hostessa del programa que va enfrontar els quatre aspirants, es va erigir en la seva protagonista a internet. La mateixa nit li van crear a Twitter el perfil @LaEdecanDeLife, que ahir comptava amb uns 17.000 seguidors. Els candidats, eclipsats a la xarxa per Orayen, s’havien embrancat en els tradicionals atacs. Sense cap punt d’acord. Sense novetat. Sense cap atractiu especial.

M’assabentava d’això ahir, el mateix dia que tenia notícia de la patacada del centredreta i el centreesquerra a les eleccions municipals italianes. ¿El fenomen dels comicis? El moviment Cinc Estrelles, liderat pel còmic Beppe Grillo, que triomfa insultant els polítics. Orayen i Grillo. Dos símptomes més de l’auge de l’ antipolítica. De la banalització i la fragmentació que amenacen la societat i la política. Que fan emergir el populisme, la banalitat i el perjudici, o tot junt com en el cas del Front Nacional a França o de l’ultra Albada Daurada a Grècia. Davant d’això, i més en moments crítics com els que vivim, la ciutadania s’ha d’exigir molt a si mateixa i a la política. No hi ajuden escenes com les d’ahir a Rússia, amb Putin i Medvédev intercanviant papers de president i primer ministre. No hi ajuden els incompliments de Rajoy, per exemple sobre el rescat de Bankia.

En canvi, sí que hi ajuda l’acord entre el Likud i Kadima, els principals partits d’Israel, en un dels parlaments més fragmentats. Ho han fet per estabilitzar i donar impuls al Govern. És la idea. Unitat enfront de fragmentació i prioritats de país enfront de les partidistes. ¿No els sembla atractiu? ¿Inspirarà algú més?

Toni Aira és periodista i professor de Comunicació.

El premi “SENTIT COMÚ”, instaurat des de fa tres anys, té com a objectiu elogiar i reconèixer, des de la ciutadania, totes aquestes actuacions que fan prevaldre l’interès general per damunt de l’interès particular, amb una visió a llarg termini i que actuen seguint els criteris propis del “sentit comú”. Cada any rebem, per part dels socis i membres col·laboradors, un bon nombre de propostes que compleixen aquests requisits i que totes elles podrien ser ben mereixedores de rebre aquest guardó. I, per això, en l’acte-sopar de lliurament del premi, també fem un reconeixement públic a totes les candidatures nominades, a més del guanyador.

En aquest sentit, en un clima de desafecció política i d’allunyament dels ciutadans cap a la cosa pública, el nostre país va viure l’any passat un punt d’inflexió. L’arribada d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat va significar un canvi d’actitud en la forma de governar: en explicar la realitat per crua que fos, en agafar el timó des de bon principi i en començar aplicar les dures però imprescindibles mesures d’austeritat, malgrat la celebració al cap de poc temps d’eleccions municipals i generals, amb el desgast que això podia suposar per a la federació de Convergència i Unió.

Així doncs, a través del seu vot, els socis i membres col·laboradors del grup cívic vàrem valorar el lideratge i el coratge posats de manifest en el seu primer any de Govern, avantposant els interessos del país per damunt dels interessos electorals amb motiu dels diversos comicis celebrats al llarg del darrer any. Al nostre parer, el Govern, amb el president Mas al capdavant, ha transmès una imatge de rigor, solidesa i seriositat a la ciutadania, però també a la resta de l’Estat i a l’estranger.

Al mateix temps, com ja he mencionat, també vàrem voler reconèixer la resta de nominats. Van ser la Fira de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Indústria i Turisme de Barcelona per la col·laboració público-privada i les sinergies dipositades per aconseguir que Barcelona hagi estat designada Mobile World Capital des del 2012 i fins al 2018; l’Hospital Clínic de Barcelona pel seu lideratge en l’àmbit de la salut en impulsar la col·laboració entre el sistema públic i privat; i la Fundació Pau Casals pels actes promoguts amb motiu del 40è aniversari del lliurament de la medalla d’Or de l’ONU i el 50è aniversari del concert de la Casa Blanca, mantenint viu el missatge universal de pau vinculat al de la catalanitat.

Des del nostre punt de vista, el guanyador i la resta de nominats són un clar exemple del molt “sentit comú” existent al nostre país i cal posar-lo en valor perquè serveixi de referència per a tots i ens animi a vèncer el pessimisme i a veure el futur amb confiança. Així doncs, són una mostra evident de la necessitat de realisme que representa el “sentit comú” com a mitjà de transformació i per avançar en la solució dels nostres problemes, fixar les bases de la recuperació econòmica, del manteniment i viabilitat de la nostra societat del benestar i la regeneració social i política de la nostra societat i del nostre país.

Sens dubte, doncs, considerem que el “sentit comú”, seguint la definició de Jaume Balmes vinculada al realisme, és un dels antídots més eficaços per abordar els problemes actuals. Per això, pensem que cal tenir una idea clara del que és i del que representa, per tenir-lo present i aplicar-lo, i la millor manera de fer-ho és reconèixer les actuacions que, a parer nostre, millor segueixen aquest criteri a casa nostra.

Xavier Martí, president del “Grup cívic SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”

El pasado 23 de marzo el Consejo de Ministros aprobó el anteproyecto de ley de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno. Con ello se daba forma a la propuesta número 70 del programa del Partido Popular de las pasadas elecciones generales. Posteriormente, del 26 de marzo al 10 de abril, se realizó una consulta pública electrónica a través de una página web específica mediante la cual los ciudadanos podían acceder al texto del anteproyecto de la ley y realizar la contribución que considerasen.

Durante los 15 días de consulta la página recibió 80.000 visitas y se realizaron 3.600 contribuciones. Teniendo en cuenta que la página web únicamente versaba sobre el cuerpo legislativo, el número de visitas y de contribuciones se podria considerar como un buen termómetro sobre el alto grado de preocupación que la ciudadanía tiene al respecto. El Corruption Perception Index 2011 -índice que clasifica a los países de acuerdo con los niveles de corrupción percibidos en el sector público- sitúa en la cabeza de la calsificación (países con menos corrupción) a Nueva Zelanda y Dinamarca. España se sitúa en la posición número 31, por detrás de países como Uruguay, Estonia y Chipre y justo por delante de Botswana. El anteproyecto de ley fija tres pilares: 1) la publicidad activa, es decir la obligación periódica que tendrán las Administraciones Públicas de publicar todo lo realtivo a su estructura, su personal, contratos, subvenciones, convenios, etc. 2) el derecho de acceso a la información pública, mediante el cual cualquier persona, sin alegar motivo alguno, podrá solicitar y que se le facilite la información pública que esté en manos de cualquiera de los sujetos obligados por ley, y 3) el buen gobierno, donde los principios éticos y de actuación se convierten en normas legales.

La intención del Gobierno es buena pero no es cuestión de cumplir un compromiso electoral y dar capertzo, sino que deben asentarse las bases de un cambio de cultura de gestión de los intereses y de los recursos públicos por parte de todos. Hay muchos aspectos a mejorar: por ejemplo, la relación de sujetos obligados debería ser más extensa (sindicatos, fundaciones, etcétera) y el derecho de acceso debería asimismo concretarse tambíen a favor de las personas jurídicas (asociaciones, grupos cívicos, etcétera), ya que éstos serán los que efectivamente utilicen de forma eficiente el derecho de acceso y mejorarán en consecuencia la actividad pública. Las medidas de buen gobierno deberían formentar las medidads de regeneración política, como por ejemplo, despolitizando y simplificando la administración o garantizando que la elección nominal y directa sea factible. Un proceso más amplio de debate garantizaría la mejora del funcionamiento de nuestra democracia.

Joan Contijoch és advocat, soci i membre del Consell Directiu de “SENTIT COMÚ”.

Carol va actuar de portaveu del jurat de nominacions i durant l’acte d’entrega, celebrat dijous a la nit al Palau de Congressos de Catalunya i amb la presencia de més de 300 persones, va llegir l’acte del jurat i va fer una interessant reflexió sobre el significat del sentit comú.

Reproducció de l’article publicat a La Vanguardia:

El menos común de los sentidos

Es tan difícil de definir como de practicar. El sentido común, que para muchos es el menos común de los sentidos, ha sido objeto de toda suerte de interpretaciones a lo largo de la historia. Aunque sería complicado ponerse de acuerdo en lo que constituyen sus bases, costaría poco distinguir la sensatez en medio de las locuras. Si un aspecto de nuestras vidas ha estado falto de juicio en los últimos años ha sido la política, así que los tiempos de ajustes cuestan más de ser entendidos cuando venimos de épocas desajustadas. En cualquier caso, muchas situaciones de los últimos días cuestan de explicarse a partir del sentido común. Desde el seny catalán es relativamente fácil de entender que Mariano Rajoy diga que las reformas son necesarias para pagar los servicios públicos, pero desde el mismo seny resulta un disparate que los jubilados catalanes paguen no sólo más, como establece el Gobierno, sino dos veces, porque deben abonar también el euro por receta de la Generalitat.

Será por eso que la primera ciudad donde se ha fundado una asociación denominada Grup Cívic Sentit Comú per Catalunya es Barcelona. La entidad concedió la noche del jueves su premio 2011 a Artur Mas, presidente de la Generalitat, “por el liderazgo y coraje puestos de manifiesto en su primer año de gobierno, anteponiendo los intereses de país por encima de los intereses electorales del partido”. Tiene su mérito que gentes diversas hayan concedido su galardón a una persona que, ante la herencia recibida, ha tenido que afrontar recortes presupuestarios realmente traumáticos. Seguramente por eso, el presidente catalán reconoció que es el único premio que ha recogido desde que tomó posesión, hace dieciséis meses. Pero también es verdad que hay ocasiones en que no se trata de que a uno le quieran, sino que le respeten porque es capaz de adoptar decisiones impopulares. La comprensión se complica, cuando el Gobierno español vuelve a pasar la segadora por donde antes el Govern ha cortado el césped.

En este sentido, Jack Trout y Steve Rivkin son dos investigadores sociales que escribieron un libro en el que describían el sentido común como una facultad que poseen la generalidad de las personas para juzgar razonablemente las cosas. Conlleva peligro fiarse de “la generalidad de las personas”, pero aún más de confiar en la “capacidad de juzgar las cosas” del personal, aunque resulta evidente que nadie en su sano juicio entiende que la comunidad que más aporta al resto no sólo pague más impuestos, sino que tenga que abonar dos veces por un mismo servicio.

Alberto Moravia definió algo tan indefinido como el sentido común diciendo que es como la salud contagiosa. Lo malo es que en tiempos de ajustes alguien piense que la salud contagiosa hay que medicarla. Y que encima nos toque pagar el doble.

En l’entrega del guardó, celebrada ahir a la nit al Palau de Congressos de Catalunya i amb la presència de més de 300 persones, el president també va posar en valor els mèrits dels altres nominats, subratllant que “tots tenen un fil roig que els relliga: compromís, talent, passió i feina ben feta”, uns valors que “formen part de l’ADN i la identitat catalana”, juntament amb la llengua, les institucions o la cultura. En aquest sentit, va celebrar el fet que el país tingui “testimonis brillants que serveixen d’exemple”.

Així mateix, va advertir que el context actual requereix un “canvi d’actitud”, actuar amb criteri propi i tenir present que “no hi ha drets sense deures”.

Martí: “Cal tenir una idea clara del que és el sentit comú, tenir-lo present i aplicar-lo”

En sintonia, el president de “SENTIT COMÚ”, Xavier Martí, va reflexionar sobre la vigència del sentit comú, desglossant el seu significat a través de la figura de Jaume Balmes. A parer seu, la resposta sobre la seva utilitat actual ha de ser afirmativa des del moment en què el “sentit comú” com a pensament demana realisme davant del desconcert. “Creiem que, malauradament, la manca de sentit comú és un dels problemes del nostre temps, per això pensem que cal tenir una idea clara del que és el país i del que representa, tenir-lo present i aplicar-lo”, va expressar Martí.

Martí va afirmar que les solucions i respostes que exigeix la crisi global no poden arribar “des de la rauxa”, sinó des d’un procés sòlid de maduració que compti amb la participació de tots i sigui fet des de la responsabilitat de tots perquè les situacions tenen molts matisos i factors que s’han de coneixer i tenir presents. Malgrat que, al final, és imprescindible demanar decisions i direcció a qui correspongui legítimament. “És a dir, lideratge” i “marcar el camí”, va emfatitzar.

Així matiex, va assenyalar que el guanyador i els nominats al premi “SENTIT COMÚ 2011″ són un clar exemple del molt “sentit comú” existent al nostre país i cal posar-lo en valor perquè serveixi de referència per a tots i ens animi a vèncer el pessimisme i a veure el futur amb confiança.

Els altres nominats, que també han rebut un reconeixement públic durant l’acte-sopar, han estat la Fira de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Indústria i Turisme de Barcelona per la col·laboració público-privada i les sinergies dipositades per aconseguir que Barcelona hagi estat designada Mobile World Capital des del 2012 fins al 2018; l’Hospital Clínic de Barcelona pel seu lideratge en l’àmbit de la salut en impulsar la col·laboració entre el sistema públic i privat; i la Fundació Pau Casals pels actes promoguts amb motiu del 40è aniversari del lliurament de la medalla d’Or de l’ONU i el 50è aniversari del concert a la Casa Blanca, mantenint viu el missatge universal de pau vinculat al de la catalanitat.

El president de la Generalitat ha rebut el guardó de mans del president de l’associació, Xavier Martí, que ha fet un elogi del sentit comú a través de la figura de Jaume Balmes i ha recodat que l’objectiu del guardó és fer un reconeixement públic, des de la ciutadania, a les actuacions que fan prevaldre l’interès general per damunt de l’interès particular. Així mateix, ha assenyalat que el guanyador i la resta de nominats són “un clar exemple del sentit comú existent al nostre país” i que també són “uns referents que ens animen a vèncer el pessimisme i a veure el futur amb confiança”.

L’acte d’entrega, celebrat aquest vespre en un acte-sopar al Palau de Congressos de Catalunya, ha comptat amb l’assistència de 350 persones i amb la presència de nombroses autoritats, encapçalades pel president Mas; la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega; alts càrrecs del Govern, representants de totes les entitats nominades; representants de diversos grups parlamentaris i destacades personalitats d’entitats cíviques, socials, econòmiques i representants d’alguns mitjans de comunicació.

Els nominats al premi “SENTIT COMÚ 2011” són:

- Artur Mas i Gavarró, president de la Generalitat de Catalunya, pel lideratge i coratge posat de manifest durant el seu primer any de Govern, avantposant els interessos del país per damunt dels interessos electorals de partit amb motiu de les diverses convocatòries electorals celebrades al llarg del 2011. El Govern, amb el seu president al capdavant, ha transmès una imatge de rigor, solidesa i seriositat a la ciutadania, però també a la resta de l’Estat i a l’estranger.

- La Fira de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Indústria, Turisme de Barcelona i diverses empreses per la col·laboració público-privada i les sinergies dipositades per aconseguir que Barcelona hagi estat designada Mobile World Capital des del 2012 fins al 2018, convertint així la ciutat comtal en capital mundial de les comunicacions mòbils i la ciutat de referència durant 7 anys d’una indústria en evolució constant i amb grans oportunitats de negoci.

- L’Hospital Clínic de Barcelona, per l’impuls donat a la col·laboració entre el sistema sanitari públic i el privat, com exemplifica el Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz, que esdevé el mecenatge més important a la recerca científica feta a l’Estat, i que ha convertit el Clínic en el centre hospitalari de major producció científica de l’Estat, qualificat com a un dels deu millors d’Europa i considerat com a pioner en l’àmbit mundial de la investigació.

- La Fundació Pau Casals pels actes promoguts amb motiu del 40è aniversari del lliurament de la medalla de Or de la ONU i el 50è aniversari del concert a la Casa Blanca davant del president John F.Kennedy, ajudant a mantenir viu el missatge universal de pau vinculat al de la catalanitat.

L’acte comptarà amb la presència confirmada del president de la Generalitat, Artur Mas, d’entre els representants de les diferentes persones i entitats nominades.

Consulta tota la informació sobre el premi.

Recasens ha explicat que l’àmbit de la telefonia mòbil ha de ser un dels sectors claus, juntament amb el turisme i el comerç, per a fomentar el creixement de la ciutat. Per això, a parer seu, haver aconseguit la Capitalitat Mundial del Mòbil ha de servir per “convertir Barcelona en un pol d’atracció vinculat en aquest àmbit i en el de les TIC”. “Volem que quedi un pòsit”, ha assenyalat en l’esmorzar celebrat aquest matí a la biblioteca del Círculo Ecuestre davant la presència d’una vintena de socis i invitats.

La segona tinent d’alcalde ha recordat que la Capitalitat Mundial del Mòbil va més enllà del congrés que se celebra anulament i, per aquest motiu, han creat la Fundació Mobile World Capital que gestioni totes les iniciatives que han de permetre aconseguir els objectius proposats. El nou òrgan està format per l’Ajuntament, la Generalitat, el Govern espanyol, la Fira de Barcelona i la GSMA -l’associació d’operadores i empreses de telefonia mòbil, i que organitza el Congrés Mundial del Mòbil.

Recasens ha detallat que l’activitat de la fundació pivotarà sobre quatre eixos: el Mobile World Congress -l’esdeveniment anual que reuneix la indústria del sector-; el Mobile World Hub -un espai que fomenti nous negocis d’aquest àmbit i que creï sinergies amb el coneixement-; el Mobile World Center -un indret per exposar totes les novetats de telefonia mòbil-; i el Mobile World Festival -promoure que esdeveniments culturals i d’oci difonguin l’ús del mòbil per als seus consumidors.En total, s’estima que la Capitalitat Mundial del Mòbil aportarà un impacte d’uns 3.500 milions d’euros durant aquest set anys.

Així mateix, els assistents han valorat positivament que l’Ajuntament diposi d’un full de ruta clar, a més de la Capitalitat Mundial del Mòbil, per al creixement econòmic, després que Recasens també n’hagi desgranat els principals eixos.

Amb aquesta trobada, l’entitat inicia un nou espai de debat i reflexió, de petit format, en què experts, analistes i polítics exposaran qüestions, a més de l’intercanvi d’opinions amb socis, sobre els actuals àmbits d’interès de l’associació (ocupació i recuperació econòmica; manteniment i viabilitat de l’Estat del Benestar; política fiscal; qualitat democràtica; i les relacions de Catalunya amb Espanya).

Aquestes reunions tindran un aforament limitat, destinades als socis de Barcelona -amb la possibilitat que puguin venir amb un acompanyant- i seran gratuïtes. La primera sessió se celebrarà al Círculo Ecuestre, aquest divendres a tres quarts de nou del matí.