Aquest esperit per construir una societat millor va quedar sobradament demostrat en els seus darrers anys de vida al capdavant de “SENTIT COMÚ”,  una associació cívica de pensament humanista, moderat i transversal, que té com a finalitat la participació i la vertebració de la ciutadania en la vida pública i la política. I que, veritablement, encaixava a la perfecció amb el seu pensament.

Així doncs, com a fundador de “SENTIT COMÚ”, Martí va poder fer realitat la seva il·lusió de crear una entitat per recuperar l’interès dels ciutadans en la política, que contribuís a millorar el funcionament democràtic del país i  que, en definitiva, promogués el sentit comú en la vida pública.

Així va néixer “SENTIT COMÚ” i tota l’activitat que en aquest temps ha generat l’associació: des de propostes als representants polítics fins a debats i trobades arreu del país, i sense oblidar l’entrega anual del “Premi SENTIT COMÚ”; totes elles iniciatives que no s’haurien pogut endegar sense la seva força i empenta.

Llicenciat en dret i alt directiu d’una companyia d’assegurances, Martí va demostrar la seva actitud inconformista des de ben jove, amb la seva lluita a la universitat a favor dels drets i valors democràtics, després amb el seu pas a Centristes de Catalunya – Unió de Centre Democràtic (UCD) al costat d’Anton Cañellas, més tard amb la seva militància a Unió Democràtica de Catalunya i, finalment, amb la fundació de “SENTIT COMÚ”.

Xavier Martí va abandonar la presidència de l’associació a finals d’agost per motius de salut i va ser substituït per Santiago Buscató. L’entitat vol fer públic el reconeixement a la seva gran tasca i es compromet a seguir treballant per donar continuïtat al seu llegat, amb l’objectiu de contribuir, en la mesura del possible, a construir un futur millor per al país.

Benvolguts socis i membres col·laboradors,

Com a membres fundadors i de la direcció del “Grup Cívic Sentit Comú per Catalunya” ens adrecem a vosaltres, als més de mil dos-cents membres i simpatitzants, per comunicar-vos que hem decidit personalment afiliar-nos a Unió Democràtica de Catalunya i us volem explicar perquè ho fem i perquè us convidem a fer exactament el mateix.

Quan Sentit Comú es va fundar l’any 2007 dèiem que naixíem amb la finalitat de facilitar la incidència de la ciutadania en la vida pública i la política, i, per tant, per contribuir a la millora del funcionament democràtic de Catalunya. En el nostre document fundacional reivindicàvem la defensa de la moderació i de la centralitat política, el respecte per les idees, creences i interessos de totes les persones, la voluntat de diàleg i de consens social i polític a favor del bé comú, la defensa de la persona, de la llibertat, de la democràcia, de la solidaritat, de l’economia social de mercat, dels valors que emanen de la cultura del nostra país amb una clara influència cristiana i la defensa de la llengua, de la cultura, les singularitats i l’autogovern de Catalunya.

Llavors vam decidir donar suport a la candidatura de Josep A. Duran i Lleida en les eleccions a Corts de l’any 2008 perquè vam considerar que la trajectòria i acció política del dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya aglutinava i recollia perfectament els valors que nosaltres defensem.

Cinc anys després creiem que cal fer un pas més. Davant la profunda crisi econòmica i social actual, de les difícils relacions actuals entre Catalunya i Espanya i de la creixent desafecció política, pensem que és necessària una major implicació en suport de la política, de la democràcia i de la cohesió social. La mateixa apel·lació al seny, al sentit comú que ens va reunir, ara ens impulsa no només a afiliar-nos a Unió Democràtica de Catalunya, sinó també a demanar-vos que feu el mateix.

Vivim moments excepcionals que reclamen decisions fermes i compromisos clars. Davant dels reptes econòmics, socials, polítics i nacionals que hem d’afrontar en el futur, pensem que el diàleg i el consens de totes les forces polítiques i de la societat és fonamental. Aquesta posició coincideix clarament amb la ideologia i acció política d’Unió Democràtica de Catalunya, liderada per Josep A. Duran i Lleida.

Per això, us convidem a acompanyar-nos en aquest pas endavant que fem i que es fonamenta en l’esperit de servei a Catalunya.

Us podeu posar en contacte amb nosaltres amb un correu electrònic a l’adreça secretaria@sentit-comú.cat

Cordialment,

Xavier Marti Monllor
Santiago Buscató Vigo
Antón Parera de Andres

Tots hem tingut a la vida experiències vitals que al primer moment ens han fet ensorrar el nostre món. Notícies o situacions greus i complicades de salut, econòmiques o socials que han fet sentir-nos autèntics desgraciats. Són aquells moments en que donaríem el que tenim i el que no tenim per poder endarrerir el temps i tenir una segona oportunitat.

Qui no recorda decisions preses, o no preses per culpa d’influències de tercers, que ens han fet dubtar en l’últim moment o prendre la decisió contrària a la nostra voluntat més íntima i del que ens n’hem penedit tota la vida.

El proper 25N viurem una d’aquestes situacions. Ja ho diu un refrany àrab, que hi ha quatre coses que no tornen mai més: una bala disparada, una paraula dita, un temps passat i una oportunitat perduda.

No vol ser aquest el lloc ni el moment d’entrar en detalls sobre les causes del desencaix històric de Catalunya dins d’Espanya, però és important recordar que tots els intents de retrobar una situació d’equilibri natural han estat anul·lats per la força de les armes o per conspiracions maquiavèl·liques i immorals per part de les forces centralistes.

La història d’Espanya només pot aportar poc més de trenta anys de democràcia i a més, de poca qualitat. Per poc que hi reflexionem, veurem que en aquest camp no hem avançat gaire per no dir gens. Segueixen sonant els mateixos sabres i les mateixes actituds fatxendes contra els que pensen diferent. Segueix havent-hi la mateixa incapacitat  de reflexió sobre les causes de certs moviments socials. Cançons protesta de fa trenta anys segueixen sent de rabiosa actualitat.

El proper 25N, els catalans estem cridats a anar a votar per lluitar pel dret de decidir el nostre futur. Hem de tenir molt clar el perquè votem. Hi ha campanyes altament tòxiques i agressives, que amb el discurs de l’insult, la calumnia i de la por ens volen confondre i dividir i fer-nos oblidar el veritable objecte del vot, perquè saben perfectament de la força d’aquest vot.

Sembla de sentit comú que en el s.XXI, en el marc d’un Món global, on la democràcia hauria de ser el reflex de models socials madurs, una comunitat amb un pes important dins d’Europa, amb una entitat pròpia, amb un tarannà clarament diferenciat, altament integrador i pacífic, hauria de tenir el dret a expressar la seva opinió sobre el seu propi futur de forma democràtica i pacífica.

S’ha d’admetre, però, que hi hagi qui no ho vegi així, i s’ha de respectar. Però el que no s’ha de tolerar, per dignitat social, són les accions altament barroeres i immorals més enllà de l’insult, que ens volen confondre i dividir.

Si creiem que tenim el dret a expressar la nostra opinió sobre el nostre futur, el proper 25N tenim l’oportunitat de fer sentir la nostra veu amb el nostre vot. Que no ens n’haguem de penedir la resta de la vida.

Tinguem molt present que, en democràcia, la força dels vots poden fer canviar lleis i constitucions.

Miquel Ribera és membre del Consell Directiu i coordinador de “SENTIT COMÚ” al Bages.

Descarrega el document en pdf.

Catalunya està immersa en un moment transcendental. La greu crisi econòmica global que patim des de ja fa uns anys està causant efectes devastadors a la societat. Al traumàtic 25% d’atur, cal sumar-hi el creixent nombre de famílies que freguen el llindar de la pobresa i l’exponencial augment de catalans en risc d’exclusió social.

Així doncs, entenem que la màxima prioritat del Govern que surti escollit en les eleccions al Parlament del 25 de novembre ha de ser l’execució de les polítiques que frenin la pèrdua de llocs de treball, fomentin l’ocupació i assentin les bases per a la recuperació econòmica. Tot això, és clar, tenint en compte l’estret marge competencial de què disposa la Generalitat en aquest àmbit respecte l’Estat i el paper cada cop més rellevant de la Unió Europea (UE) en matèria econòmica.

Així mateix, reclamem al nou Executiu un compromís ferm per seguir reduint el dèficit públic d’acord amb la necessitat de complir els objectius exigits per la UE i així demostrar la seriositat i responsabilitat del nostre país. Ara bé, també demanem que, en cap cas, aquests ajustos vagin en detriment dels serveis bàsics, com la sanitat i l’educació, ja que entenem que són el pal de paller de l’Estat del modern i, en definitiva, la garantia de la igualitat d’oportunitats i de la cohesió social.

Aquest escenari descrit ja justifica de per si l’afirmació inicial sobre el moment transcendental que vivim els catalans. No obstant això, la realitat va més enllà d’aquest alarmant escenari perquè l’encaix entre Catalunya i Espanya pateix la situació més complicada des de la Transició. La màxima visualització en va ser la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona, protagonitzada per un milió i mig de catalans de procedències i ideologies molt diverses que van coincidir en la necessitat de sortir al carrer per fer un pas ferm per exigir canvis en un maltractament permanent i injust.

Injust perquè, malgrat que Catalunya sempre ha aportat més del que ha rebut, apareix als ulls de la resta de polítics o dirigents de l’Estat com a insolidària; injust perquè, malgrat haver estat la primera en escometre les doloroses retallades que tant afecten a la població en situació més fràgil, veu com se li exigeix més i més fins a anular el seu autogovern; injust perquè els diners de Catalunya són utilitzats per fer enormes inversions amb escàs o nul criteri econòmic, mentre neguen les infraestructures imprescindibles per dinamitzar l’economia –corredor mediterrani, accessos al Port de Barcelona, desdoblament de la N-II, etc.–; injust perquè en temps de crisi a tots els catalans els resulta més difícil poder fer front al pagament de serveis que en altres llocs de l’Estat són gratuïts (autopistes, receptes mèdiques, etc.); injust perquè la falta de respecte envers Catalunya, les seves institucions i la seva llengua resulta cada vegada més ofensiva i, lamentablement, ha esdevingut costum.

Les propostes constructives efectuades des des de Catalunya (reforma de l’Estatut, proposta de pacte fiscal, etc.), junt amb l’exercici de responsabilitat de donar suport a iniciatives manifestament impopulars apel·lant sempre al sentit d’Estat que ha de regir l’actuació dels qui exerceixen el poder públic, han topat amb un cop de porta, dinamitant els ponts de diàleg i, malauradament, també usant l’amenaça i la coacció en diverses ocasions.

L’exemple més fefaent és que l’Estat té la clau de la caixa i li ho fa saber a Catalunya, sempre que pot, regatejant-li els diners que necessita i retardant l’ingrés dels que resulten imprescindibles cada final de mes per pagar serveis bàsics: sanitat, ensenyament, serveis socials, etc. Els governs espanyols –de tot signe polític– semblen no haver entès res perquè, de ben segur, no s’hauria arribat a aquest extrem si haguessin actuat amb més finesa, generositat i equitat.

Que ningú s’enganyi; és clar que hi ha una qüestió identitària, però el problema real i el detonant del “fins aquí!” dels catalans el trobem, sens dubte, en clau econòmica. Però, essent així, podríem trobar la solució encarant o parlant de pacte fiscal? De nou, i des del sentit comú, creiem que arribats al punt en què ens trobem, ja no. Es fa necessari un verdader canvi en el centre de gravetat de la capacitat decisòria. Només a partir d’aquest canvi es donaran les condicions per a un diàleg balancejat, basat en el respecte mutu, en la serietat i l’empatia entre Catalunya i Espanya.

El maltractament persistent i sense propòsit d’esmena no ha deixat cap més alternativa als catalans que reclamar un nou marc de relacions amb l’Estat. Aquest és l’eix essencial en el qual pivotaran les eleccions del 25 de novembre. En aquest sentit, el nostre grup cívic d’opinió considera que Catalunya serà allò que els catalans vulguin. De manera cívica, de forma absolutament democràtica i d’execució plenament legal.

Per això, l’actual encreuament exigeix serenitat en les propostes, claredat en les explicacions i responsabilitat en les accions. Però també és cert que requereix més que mai que qui comandi aquest procés ho faci amb el suport d’una absoluta majoria aconseguida a les urnes. I, per aquest motiu, i només per aquest, s’entén i es justifica que les propostes i els missatges que s’emetin busquin donar cabuda a un amplíssim ventall de sensibilitats, des de les més clarament independentistes fins a aquelles més pactistes i emocionalment properes a Espanya. Quin serà el desenllaç final, dependrà llavors, en gran part, de com l’Estat espanyol respongui als plantejaments que d’es d’aquí se li facin. Amb tot això, esperem que aquesta vegada escolti la veu diàfana i precisa dels catalans i que, després de les eleccions, pugui iniciar-se una etapa de diàleg sincer que faci possible el respecte mutu i permeti trobar una solució acceptada i perdurable per a tots. En definitiva, ara és l’hora de l’alta política.

8 de novembre de 2012          “Consell Directiu del Grup cívic SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”

En aquest sentit, Guardiola va citar algunes notícies dels últims mesos provinents d’Europa que refermen l’estabilitat de la banca continental. Així doncs, va recordar la recent entrada en funcionament del Fons de Rescat Permanent de l’Eurozona, l’anomenat MEDE; la posada en marxa del mecanisme del Banc Central Europeu (BCE) per a la compra de deute a 1 i 3 anys de manera il·limitada al mercat secundari; o l’acord per a impulsar un supervisor bancari únic.

A nivell intern, el conseller delegat del Banc Sabadell va assegurar que l’economia espanyola “s’està ajustant” i que algunes empreses “estan guanyant competitivitat”. Respecte la crisi del sistema financer estatal, Guardiola va afirmar que hi ha un “full de ruta clar”. “Mirant-ho amb perspectiva el procés ha estat ràpid”, va opinar davant una vintena d’assistents.

Així mateix, i també en referència al recent test d’estrès elaborat per Oliver Wayman, va pronosticar que el futur sistema financer espanyol no sobrepassarà la desena d’entitats. I, pel que fa a la creació del la Societat de Gestió d’Actius o Sareb –més conegut popularment com a “banc dolent”- a la qual acudiran bancs que necessiten ser recapitalitzats però no han estat nacionalitzats, Guardiola va mencionar els dilemes del Govern espanyol sobre si la seva constitució s’ha de fer a través de capital públic o privat i va apuntar els pros i contres de cada una de les opcions.

Aquest esmorzar informatiu, que va acabar amb un torn de preguntes dels presents, forma part d’un nou espai de debat i reflexió de “SENTIT COMÚ”, en què experts, analistes i polítics exposen qüestions sobre temes d’actualitat i d’especial rellevància, a més d’intercanviar opinions amb socis i invitats.  L’entitat va celebrar la primera trobada d’aquest format, reduït i de caràcter restringit, l’abril passat amb la segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, per desgranar els impactes per Barcelona de la Capitalitat Mundial del Mòbil.

El 29  d’octubre de 2012 es compleixen cinc anys de la decisió d’un reduït grup d’empresaris, directius i professionals de tota condició social i d’arreu de Catalunya, a títol individual, de constituir-nos com a grup cívic per a impulsar la candidatura de Josep Antoni Duran i Lleida com a cap de llista de CiU a les eleccions generals del març de 2008. En aquell moment, ens vàrem significar i comprometre en un objectiu que va resultar un èxit total en aconseguir l’adhesió de més de 1.500 persones independents de tot Catalunya.

Posteriorment, vàrem apostar per consolidar-nos com a grup cívic independent d’opinió amb la voluntat i el nou compromís de treballar per esdevenir un instrument dinàmic i àgil per a fomentar el sentit comú i incentivar la incidència de la ciutadania en la vida pública i la política, ja que entenem que aquesta és l’única manera de contribuir a superar la crisi econòmica, el malestar social i la desafecció política.

És obvi que un país no pot anar bé ni econòmicament ni socialment, sinó funciona políticament. “SENTIT COMÚ” és un ferm defensor de la política i considera que aquesta activitat és bàsica per a canalitzar i gestionar de forma ordenada i racional les necessitats i demandes de la societat. Ara bé, també considerem que la política és massa important per deixar-la solament en mans dels polítics i, per això, reclamem una ciutadania crítica i activa.

Amb recursos limitats, al llarg d’aquests cinc anys, hem treballat en aquesta línia i hem desenvolupat iniciatives i activitats que han ajudat a consolidar-nos com a grup cívic d’opinió a partir de l’aportació constant i fluïda d’idees, propostes, anàlisis i posicionaments en el difícil entorn sociopolític que hem viscut, generant així una opinió qualificada que, modestament, ha influït d’alguna manera en la classe política.

Vàrem començar sent 7 socis i avui ja en som 40, comptem amb més de 1.200 membres col·laboradors i tenim el suport de més de 100 persones com a amics actius, amb plantejaments polítics diversos però en el marc d’uns valors i pensament que compartim i amb total independència dels partits polítics.

Des del nostre punt de vista, i mirant pel retrovisor després de cinc anys de treball i esforç, considerem que l’experiència ha estat un èxit i entenem que, si els mitjans i les condicions ens ho permeten, caldria seguir posant el nostre esforç, la nostra il·lusió i el nostre compromís per continuar amb aquest projecte per a contribuir a vertebrar la societat i la ciutadania a l’entorn de la vida política amb l’objectiu final de participar en la seva millora.

Som conscients que la feina feta no és suficient perquè són imprescindibles més i contínues aportacions com aquesta. És per això que, més que mai, cal seguir compromesos.

“Grup cívic SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”                                        Descarrega el document en pdf.

29 d’octubre de 2012

Sembla que Catalunya vol començar a fer les primeres passes cap a un estat propi. Un camí incert per ser desconegut, però esperançador per aconseguir el nostre dret a decidir. Seria realment un viatge a Ítaca que s’hauria de fer en un sol vaixell.
Ara ja no és qüestió d’ideologies, ni d’orígens, ni de llengües, sinó de poble. Sempre ens queixàvem dels polítics, que fan el que volen sense escoltar-nos. Doncs bé, sembla que ara tenim uns polítics que, a més, ens demanen on volem anar.
Les properes eleccions del 25-N són realment molt més que unes eleccions, ja que hem de pensar que aquest vot, a més de decidir el nostre futur, determinarà el de molts que no podran votar, com són els nostres fills i, fins i tot, els nostres néts.
Som al moll i ha arribat el moment de decidir si ens quedem a terra o si embarquem en un dels dos vaixells que estan preparant-se per salpar cap a nous horitzons.

Quedar-nos a terra significa seguir com estem, però sense identitat. Una situació còmoda però frustrant. Veus de terra endins ens parlen de les desgràcies que haurem de patir si marxem, però aquí també sabem que tard o d’hora la terra se’ns esquerdarà sota el peus.

D’altra banda, un dels vaixells no pot arribar gaire lluny de la costa, perquè continuarà amarrat al port amb una corda més o menys llarga, però amarrat al cap i a la fi. Dos dubtes ens envaeixen. L’un és la corda, que no sabem quina llargada té, ja que està submergida, però a primera vista sembla ser massa curta. L’altra és que la tripulació està dividida i hi ha risc de motí.

Al segon vaixell hi ha un capità amb autoritat i lideratge clar i una tripulació que li és fidel. Posarà rumb a un destí envejat per molts durant centenars d’anys, però serà el seu primer viatge. La majoria se’l mira amb entusiasme, amb aquest buit a l’estómac provocat per la incertesa quan s’està a punt d’emprendre un viatge important. Però també es respira la confiança que la tripulació ha preparat un meticulós full de ruta.

El proper dia 25 de novembre hem de triar entre una d’aquestes tres alternatives. Podem triar-ne qualsevol, però dues condicions són indispensables, conscients que hem de fer el viatge tots junts. L’una és que tots donem la nostra opinió, pensant tant en nosaltres com en els nostres descendents, i l’altra és que la decisió final sigui l’escollida per la gran majoria. Només això farà que la decisió presa sigui la correcta.

Miquel Ribera és membre del Consell Directiu i coordinador de “SENTIT COMÚ” al Bages.

Aquesta reunió informativa, de caràcter restringit a socis de Barcelona, forma part del nou espai de debat i reflexió, de petit format, en què experts, analistes i polítics exposen qüestions, a més de l’intercanvi d’opinions amb socis, sobre temes d’actualitat d’especial rellevància.

L’entitat va celebrar la primera trobada d’aquest format l’abril passat amb la segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, per desgranar els impactes per Barcelona de la Capitalitat Mundial del Mòbil, que recau en la ciutat comtal des d’enguany i fins al 2018.

En aquesta ocasió, la reunió tindrà lloc el dilluns 29 d’octubre al Círculo Ecuestre a un quart de nou del matí. L’acte és gratuït, però de caràcter restrigint i cal prèvia confirmació d’assistència.

Data: Dilluns 29 d’octubre de 2012.

Lloc: Círculo Ecuestre. Carrer Balmes, 169 Bis. Barcelona.

Hora: 08.15 hores.