Abans de conèixer el guanyador, intrevindran els representants de les entitats nominades i el president de “SENTIT COMÚ”, Xavier Martí. Un cop acabats aquests discursos, es procedirà a anunciar el vencedor i es farà entrega del guardó, amb un breu discurs del guanyador. Està previst que el sopar comenci a les 21.15 h. i que l’acte acabi a les 23.30 h.

La taula presidencial estarà encapçalada pel president de SCxCAT; juntament amb els membres dels jurat; el president del Cercle d’Economia, Salvador Alemany; un representant del Departament d’Educació i tres representants dels grups parlamentaris de CiU, PSC i Esquerra; i els directors dels 12 diaris.

El jurat està compost per 9 socis de SCxCAT i 5 persones rellevants de la societat civil. Enguany, els membres independents del jurat són el doctor Ramon Cugat; la rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez-Salinas; el president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà; l’empresari i expresident del FC Barcelona Joan Gaspart; i l’empresari, fundador del Fòrum Samitier i promotor de les seleccions esportives catalanes, Jaume Llauradó.

El jurat va procedir a una elecció de tres nominacions entre les diverses propostes rebudes per socis i membres col·laboradors de l’entitat. Un cop feta aquesta selecció, gairebé 700 membres del grup cívic d’opinió han decidit el guanyador a través de trucada telefònica. Els motius per seleccionar els tres nominats d’enguany són:

El Departament d’Educació i els grups parlamentaris que van donar suport a la Llei d’Educació. El jurat va valorar molt positivament el consens teixit entre formacions del Govern i l’oposició per acordar una norma amb esperit de país. (Consultar notícia extensa).

Els dotze diaris catalans que van publicar l’editorial conjunta “La Dignitat de Catalunya”. El jurat va entendre que va ser una demostració de com els interessos generals de país poden situar-se per damunt dels interessos particulars i individuals. (Consultar notícia extensa).

El Cercle d’Economia. El jurat va apreciar la seva aportació permanent en el debat de les idees a través de nombrosos documents, estudis i jornades. (Consultar notícia extensa).

L’assistència al sopar és oberta. El preu del tiquet per persona és de 45 euros i cal enviar un correu electrònic a secretaria@sentit-comu.cat.

En referència al primer eix de debat, el passat 25 de febrer vam presentar a la ciutat de Barcelona un document obert a la reflexió sota el títol “Regeneració política, bona gestió dels recursos públics i govern dels millors”. El text conté 10 propostes d’actuació concretes per millorar l’activitat, la transparència, l’eficiència, l’autoritat moral i el lideratge per recuperar la confiança de la ciutadania.

Per què el primer tema escollit és la regeneració política? Creiem i sabem per l’experiència de la història que sense política, uns bons representants i una eficient gestió dels recursos públics, no podrem donar respostes ni solucions definitives a la resta de problemes. Som conscients que la recuperació de la política amb majúscules no és una qüestió fàcil i a curt termini, però estem convençuts que ha de ser el primer tema a tractar.

Per què un document obert? D’acord amb el pensament, els objectius i la forma d’actuar de SCxCAT, volem que les nostres reflexions i propostes reflecteixin les preocupacions i opinons dels ciutadans. Així mateix, pensem que el debat obert permet crear un consens social entorn la qüestió i les possibles solucions. Per això, tenim previst en els pròxims mesos, organitzar presentacions i debats sobre el contingut del document en diverses poblacions de Catalunya amb la participació d’experts, analistes polítics i opinadors. Al mateix temps, obrirem un debat a la xarxa.

Amb les reflexions i aportacions de tots, elaborarem un document final que entregarem als grups polítics. Volem que sigui una síntesi de les opinons dels ciutadans i proposi solucions de consens.

Per què l’anàlisi i les propostes han de sorgir de la ciutadania? Veiem difícil –per no dir impossible– que unes bones solucions puguin sortir dels mateixos llocs i persones que ens han portat a l’actual situació. És tan arriscat no tenir política, com deixar la política només en mans dels polítics.

Tots junts podem col·laborar a fer canviar el fons i les formes de la nostra política i dels representants electes. No podem defugir de les nostres responsabilitats com a ciutadans. Si no actuem, no tenim ni tindrem dret a queixar-nos. La teva participació en aquesta tasca de regeneració política pot ser la teva opció per exercir el teu deure. 

Xavier Martí i Monllor, President del “Grup cívic d’opinió SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”

El document va ser presentat en una taula rodona el dijous 25 de febrer a l’Hotel Avinguda Palace de Barcelona. La presentació va anar a càrrec de Sauret i va estar acompanyat pel catedràtic de Ciència Política Ferran Requejo i l’exconseller i professor d’Economia Lluís Franco. Els dos acadèmics van celebrar que una entitat de la societat civil obri una reflexió d’aquest tipus i proposi trobar un consens per donar unes línies d’actuació per trobar solucions. Així mateix, van fer interessants aportacions.

En l’acte, hi van participar una vintena de persones (professors universitaris, empresaris, juristes, politòlegs…) i només és el punt de partida d’un llarg procés de presentacions i debats en xarxa i arreu del país. En els pròxims mesos, està previst celebrar taules rodones a Girona, Tarragona i Lleida, entre altres municipis. El document inicial (clicar aquí per descarregar) proposa el següent:

1. Despolitització de l’administració: Govern dels millors.

2. Reforma de la llei electoral per poder escollir de manera directa i nominal els diputats del Parlament de Catalunya.

3. Limitació de la durada de mandats i impossibilitat d’acumulació de càrrecs.

4. Planificació estratègica i simplificació de l’administració pública.

5. Gestió eficient dels recursos públics i transparència de l’execució dels pressupostos.

6. Modificació del règim de contractació dels funcionaris: han de poder ser cessats.

7. Registre públic de proveïdors i intermediaris per relacions i operacions econòmiques amb les administracions públiques.

8. Separació entre l’exercici públic – privat.

9. Llibertat de captació, transparència i control dels recursos econòmics per part dels partits polítics.

10. Millor accés ciutadà a la informació de l’activitat política.

Així doncs, després d’un procés de debat i participació inclourà les modificacions i serà entregat a tots els partits polítics en una ronda de reunions. El document serà penjat al web per rebre adhesions.

El Departament d’Educació i els grups parlamentaris que van donar suport a la Llei d’Educació. El jurat va valorar molt positivament el consens teixit entre formacions del Govern i l’oposició per acordar una norma amb esperit de país. (Consultar notícia extensa).

Els dotze diaris catalans que van publicar l’editorial conjunta “La Dignitat de Catalunya”. El jurat va entendre que va ser una demostració de com els interessos generals de país poden situar-se per damunt dels interessos particulars i individuals. (Consultar notícia extensa).

El Cercle d’Economia. El jurat va apreciar la seva aportació permanent en el debat de les idees a través de nombrosos documents, estudis i jornades. (Consultar notícia extensa).

L’entrega del premi serà el dilluns 15 de març en un sopar obert a l’Hotel Juan Carlos I, de la ciutat de Barcelona.

]]> http://www.sentit-comu.cat/scxcat-fa-publics-els-nominats-al-premi-sentit-comu-2009/feed/ 1 http://www.sentit-comu.cat/el-departament-educacio-i-grups-parlamentaris-llei-educacio-nominats-premi-sentit-comu-2009/ http://www.sentit-comu.cat/el-departament-educacio-i-grups-parlamentaris-llei-educacio-nominats-premi-sentit-comu-2009/#comments Wed, 10 Feb 2010 10:35:31 +0000 mapa http://www.sentit-comu.cat/?p=1157 El jurat ha valorat molt positivament el consens teixit entre formacions del govern i l’oposició per acordar una norma que permet dibuixar un escenari d’estabilitat per a les institucions educatives i que facilita formar adequadament els catalans del demà.

També celebra que hagin anteposat els interessos de les persones i la societat per damunt dels posicionaments ideològics i de partit. A més, és una llei amb esperit de país i amb un compromís i suport majortiari per evitar els canvis d’orientació permanents en funció de situacions polítiques de caràcter conjuntural.

Per això el jurat del premi ha valorat molt positivament l’esforç del conseller d’Educació, Ernest Maragall, i dels grups parlamentaris que van donar suport a la nova Llei d’Educació per tenir en compte aquests arguments i fer-los explícits amb l’aprovació d’un text legislatiu que permet dibuixar un escenari d’estabilitat per a les institucions educatives. Estabilitat que ha de fer més fàcil l’assoliment del seu objectiu principal: formar adequadament els catalans de demà.

El jurat ha valorat de manera positiva aquesta iniciativa pionera, que també va ser una mostra de solidesa argumental expressada amb convicció, fermesa i serenor. Així mateix, va ser una demostració d’unitat que pot servir d’exemple als partits polítics.

Des de la seva fundació, fa 52 anys, el Cercle d’Economia s’ha consolidat com una institució de referència a Catalunya i a Espanya gràcies a la seva voluntat de diàleg i discussió permanent allunyada de plantejaments sectorials i interessos particulars.

Entre els últims documents elaborats destacten en els darrers dos anys: Una nova manera d’entendre i d’exercir la política (3 d’abril del 2008); Un canvi econòmic i responsabilitat política (22 d’octubre del 2009); i L’Estatut de Catalunya. Responsabilitat política i esperit constitucional (18 de desembre del 2009).

En compliment del reglament del guardó, el jurat està compost per vuit socis i persones rellevants de la societat. Enguany, els membres independents del jurat són el doctor Ramon Cugat; la rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez-Salinas; el president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà; l’empresari i expresident del FC Barcelona Joan Gaspart; i l’empresari,  fundador del Fòrum Samitier i promotor de les seleccions esportives catalanes, Jaume Llauradó.

En una reunió el 28 de gener, el jurat va proposar la nominació de les següents entitats i iniciatives com a candidats del premi en la seva edició del 2009:

- El Departament d’Educació i els grups parlamentaris que van donar suport a la Llei d’Educació de Catalunya. El jurat ha valorat molt positivament el consens teixit entre formacions del govern i l’oposició per acordar una norma que permet dibuixar un escenari d’estabilitat per les institucions educatives i que facilita formar adequadament els catalans del demà. En aquest cas, cal aplaudir la capacitat per fer una llei de país.

- El Cercle d’Economia s’ha consolidat com una institució de referència per la seva voluntat de diàleg i discussió permanent allunyada de plantejaments sectorials i interessos particulars. Una actitud que, sens dubte, coincideix amb la manera de fer de SCxCAT. El jurat ha lloat la presència de l’entitat econòmica en el debat de les idees a través dels nombrosos documents, estudis i posicionaments –especialment els publicats al 2009–  que resulten molt enriquidors  pel país.

- L’editorial “La Dignitat de Catalunya” publicada per dotze diaris catalans el 26 de novembre de 2009. La Vanguardia, El Periódico, Avui, Diari de Tarragona, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Regió 7, El Punt, La Mañana, Segre, Diari de Terrassa i El Nou 9 van publicar “La Dignitat de Catalunya” que, a criteri del jurat, va ser una demostració de com sobreposar els interessos generals del país per damunt dels interessos particulars. La iniciativa és pionera i una mostra d’unitat. Així mateix, l’editorial és un exemple de solidesa argumental expressada amb convicció, fermesa i serenor.

La votació per a l’elecció del guanyador es farà a través de trucada telefònica, del 20 al 28 de febrer, als 25 socis i 1.100 membres col·laboradors del grup cívic. L’entrega del premi serà en un sopar obert que tindrà lloc el dilluns 15 de març a l’Hotel Juan Carlos I, de la ciutat de Barcelona. Per acabar, només espero que sigui per a tots vostès un motiu de satisfacció efectuar un reconeixement públic de la ciutadania a les contribucions al bé comú i a l’interès general del país i la societat.

Xavier Martí i Monllor, President del “Grup cívic SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”

En el cas dels més grans de 29 anys, un 52% de la població afirma que utilitza el català de manera habitual i un 70% afirma que el comprèn. D’altra banda, l’alumnat estranger en els últims 10 anys ha augmentat un 500%.

Un 88% de joves d’entre 16 i 29 anys afirmen que comprenen la llengua catalana. Es tracta d’una xifra molt superior al 70% de persones més grans de 29 anys que també afirmen que comprenen la nostra llengua. Això, però, també vol dir que un 12% de joves i un 30% d’adults més grans de 29 anys que viuen a Catalunya no comprenen el català.

Les dades, doncs, reflecteixen que els joves comprenen més el català però l’utilitzen menys que els adults. Segons l’estudi, l’explicació és que les noves generacions solen comprendre el català i de fet també són capaces de parlar-lo, però l’utilitzen menys perquè en el seu entorn social hi és menys present que en generacions anteriors.

D’altra banda, per grups d’edat la franja d’entre 15 i 19 anys és la que més entén el català. Un 92% d’aquests joves comprenen el català, enfront del 89% de joves d’entre 20 i 24 anys i del 85,4% dels joves d’entre 25 i 29 anys que també l’entenen.

L’informe, doncs, estableix que la comprensió disminueix a mesura que avança l’edat. Aquest fet, segons l’estudi, es dóna perquè hi ha més possibilitats que els més joves s’hagin escolaritzat a Catalunya i, per tant, ho hagin fet en català. En canvi, en els grups de gent més gran hi ha més presència de persones que han arribat a Catalunya després de l’etapa escolar.

El percentatge més baix de joves que entenen el català se situa a l’àrea metropolitana (un 87,2%). El percentatge més alt és a les Terres de l’Ebre (92,8%) i a les comarques centrals (92,3%). L’estudi, en aquest sentit, indica que la comprensió del català segueix sent “menys necessària” en zones urbanes de l’àmbit metropolità que en els espais més rurals, on les onades migratòries de l’Espanya dels 60 i 70 es va barrejar amb la gent catalanoparlant.

El darrer estudi Centre d’Estudis d’Opinió deixa palès que la societat catalana cada vegada sent més desafecció per la política. Segons l’informe publicat, després de l’atur i la precarietat laboral, la insatisfacció política ja és la segona preocupació dels catalans, com han comunicat un 29,1% dels enquestats, seguit del funcionament de l’economia i la immigració.

L’enquesta també ha revelat que els catalans aproven amb un 5,01 la gestió del Govern, mentre que els votants d’ERC suspenen amb un 4,82 la gestió de l’Executiu format pel tripartit. Els votants d’ERC aprovaven fa un any la feina del Govern amb un 5,29; mentre que la valoració global era de 5,26. Pel que fa, els votants del PSC atorguen al govern de José Montilla un 5,85 i els d’Iniciativa un 5,27. Els votants de Ciutadans aproven l’Executiu amb un 5 just, mentre que els partidaris de CiU el suspenen amb un 4,54 i els del PP amb un 3,86. D’altra banda, un 47,6% dels catalans aproven l’acció de Govern i el 44,7% el suspèn.

De la pregunta què és el que més els agrada de l’acció de Govern, també es desprèn que el 26,6% ‘no sap’ si li agrada la gestió del tripartit en els dos últims anys de legislatura, un 22,7% ‘res’ el satisfà, mentre que el 48,9% es pronuncia sobre algun aspecte. D’aquests, un 22,6% destaca la tasca en quant a infraestructures i el 13,2% en la gestió de l’Executiu en el nou Estatut. En canvi, el que més els disgusta són les desavinences en el si del Govern, seguit de la gestió de l’atur i la immigració.

Ignorància i indiferència

Però les dades més preocupants són les que indiquen la falta d’interès dels catalans per la política. Segons el CEO, un 37,4% de la població desconeix quines forces polítiques formen el Govern i només un 22,4% encerta quins són els sis partits representats en el Parlament. Un 20% n’encerta cinc, mentre que el 37,5% no encerta la resposta o bé no ho sap (19,9%). També, dels enquestats, un 41,1% afirma que l’interessa ‘poc’ la política, seguit d’un 29,8% que afirma que ‘bastant’.

Els ajuntaments, els més ben valorats

Els ajuntaments són les institucions més ben valorades pels catalans, amb un 4,96 sobre 10; seguit del Govern (4,83), els tribunals de Justícia (4,19) i el govern de l’Estat (4,18).
La majoria dels enquestats, un 55,1%, considera que el Govern no sap com resoldre els problemes del país, mentre que un 37,3% creu que si sap com fer-ho ‘però necessita temps’. Només un 4,7% pensa que l’executiu està resolent els problemes a Catalunya. En aquest sentit, destaca que un 45,7% dels enquestats creu que l’Executiu administra els diners públics ‘poc eficientment’, un 29,1% de manera ‘bastant eficient’ i un 16,4% ‘gens eficientment’.

Catalans o espanyols?

Una gran majoria, un 36,1%, es defineix ideològicament de centre, un 43,6% diu que se sent ‘tant espanyol com català’, seguit del 29,4%, que se sent ‘més català que espanyol’. Un 16,4% només es defineix com a ‘català’ o i un 3,8% ‘només espanyol’.