“Desafecció no significa despolitització”
Ferran Requejo. Catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra
La desafecció afecta totes les democràcies. Algunes causes són comunes, com la percepció en les últimes dècades que els governs no solucionen els problemes dels ciutadans. Altres són específiques, com la corrupció o la poca eficiència de les administracions públiques. No obstant, desafecció no significa despolitització. El problema és que la qualitat de les elits polítiques és inferior a altres (empresarials, mitjans de comunicació…).
Anàlisi d’algunes mesures proposades en el document obert elaborat per “SENTIT COMÚ”:
- Despolitització de l’administració: Govern dels millors. Cal insistir en introduir l’estil americà. És a dir, el sistema de porta giratòria: Un bon professional en un treball privat es pot dedicar una quants anys a la política i després tornar al seu sector. Aquí arriben a càrrecs públics persones que només tenen com a mèrit haver militat en un partit, persones que no han mostrat competència professional en cap camp. Respecte el control parlamentari amb necessitat de majories qualificades per validar càrrecs de més alt nivell, és una barbaritat. Ni el president de la Generalitat és escollit per majoria absoluta. En els països que es vota pels ministres, a la pràctica, no serveix per fer un govern dels millors. Són mesures no efectives.
- Limitació de la durada de mandats. La lògica dels governs parlamentaris no és aquesta, té més sentit en en els governs presidencials. En aquesta darrera forma de Govern, el president té més poder i la renovació és bona. Es podria aplicar, però caldria veure l’eficàcia de la mesura.
- Reforma de la llei electoral per poder escollir de manera directa i nominal els diputats del Parlament de Catalunya. El sistema electoral no està pensat per aturar els casos de corrupció política. Hi ha consens en que és bo l’elecció directa d’alguns diputats, però comporta alguns riscos: volent millorar les elits, les empitjorem perquè donar elecció directa als diputats reforça molt aquest davant el partit, creant risc de caciquisme o clientelisme electoral; que es muntin xarxes d’influència local a base de persones fortes en aquell territori. Una altra qüestió són les llistes obertes o tancades. Cap partit defensa les llistes obertes, malgrat ser una bona idea pels ciutadans.
- Planificació estratègica i simplifació de l’Administració pública. Cal una planificació estratègica. La reforma de les administracions és complicada, però s’ha de fer un tipus de gestió pública – privada.
- Gestió eficient dels recuros públics i transparència de l’execució dels pressupostos. Catalunya no té un tipus d’organització independent capaç d’establir diagnòstics d’estudis amb profunditat respectats per Govern i oposició. L’avaluació sempre ha de ser externa, però no hi ha ningú legitimat a Catalunya per fet aquestes avaluacions.
- Llibertat de captació, transparència i control dels recursos econòmics per part dels partits polítics. S’ha de fer amb molta transparència.
- Accés ciutadà a la informació de l’activitat política. Al governant, li falten idees – força. El governant quan entra al càrrec ha de marcar objectius, mètodes de com assolir-los, i avaluar allò que es fa. Falten models de lideratge El polític no ha de ser bon gestor, ha de liderar, fixar objectius, internacionalitzar el sector. Per tenir una democràcia de qualitat, s’han de tenir dirigents de qualitat.
*Transripció de la intervenció de Requejo durant la presentació del document “Regeneració política, bona gestió dels recursos públics i Govern dels millors”, celebrada el 25 de febrer a Barcelona.