López Casasnovas aposta per substituir la universalitat per l’elegibilitat en els serveis públics i Enric Juliana pronostica que serà “difícil” sortir de l’actual clima de crispació entre Catalunya i Espanya
El “Grup cívic d’opinió SENTIT COMÚ PER CATALUNYA” va analitzar la situació i els reptes del país per després de les imminents eleccions del Parlament, en motiu de l’Assemblea trimestral de socis que, en aquesta ocasió, va comptar amb la participació del catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i conseller del Banc d’Espanya Guillem López Casasnovas, i el director adjunt de La Vanguardia Enric Juliana.
L’acadèmic va fixar els tres reptes econòmics que, a parer seu, té Catalunya. El primer és millorar la productivitat i la competitivitat perquè, segons va mostrar en diversos gràfics, la productivitat a l’Estat, des del 1995, “no aixeca cap” en relació amb les hores treballades respecte els països veïns. En segon lloc, va apuntar la necessitat de recuperar els equilibris intergeneracionals i la cohesió social. López Casasnovas va indicar que els col·lectius més joves “són els més perjudicats per la crisi” amb dificultat d’emancipar-se o accedir al mercat de crèdit. “És una generació dèbil”, va definir.
Com a tercer repte, va subratllar la necessitat d’adequar els rols del sector públic i privat amb els drets i deures col·lectius. En aquest punt, va posar èmfasi en l’argument que el concepte d’universalitat, el “tot per a tots”, genera l’efecte contrari del que es pretén amb les polítiques públiques, que és la redistribució de la riquesa i l’afavoriment d’escenaris d’igualtat d’oportunitats.
La paradoxa sorgeix quan les persones de renda mitjana o alta valoren el “més i millors serveis públics” com a renúncia de l’ús dels serveis privats. “La gent es planteja si cal tenir una mútua privada davant el bon prestigi de la sanitat pública” o “si és necessari pagar per anar a ESADE, si la Universitat Pompeu Fabra és tan bona”, va exemplificar.
Aquesta substitució fa que l’impacte redistributiu es redueixi i també obligui a augmentar el finançament amb regressivitat fiscal a través dels impostos, sempre amb tributs indirectes perquè “tenen una capacitat recaptativa més gran i són menys perceptibles”, malgrat que afecten per igual a les rendes baixes i altes, va destacar.
“No estic qüestionant l’universalisme, però poso en dubte la seva identificació com a barra lliure”, va afirmar. López Casasnovas considera que cal reinterpretar aquest concepte de l’estat del benestar com a “tots som elegibles”. “Universalisme significa que tots som elegibles per rebre uns serveis davant d’unes necessitats”, va definir.
“Si caiem en un estat de necessitat o si la nostra capacitat econòmica s’enfonsa, hem de saber que hi ha una xarxa de seguretat compartida per tots. Els rics ajuden als pobres, els que tenen salut als malalts, etc. Això no vol dir que tots els elegibles són elegits, independentment de les circumstàncies que es troben”, va assenyalar.
El conseller del Banc d’Espanya va indicar que és imprescindible consensuar quines circumstàncies fan elegible a un ciutadà per aquesta xarxa. Per exemple, “quin sentit té que els medicaments siguin gratuïts per una persona benestant de 65 anys i, en canvi, un ciutadà de 25 anys en situació de precarietat hagi de pagar? Aquesta és la literatura que ha d’ajudar a convèncer que almenys condicionant l’universalisme, millorarà la capacitat redistributiva i la igualtat d’oportunitats”, va sentenciar.
“La dificultat per aconseguir el concert econòmic serà manifesta”
El conseller del Banc d’Espanya considera que la viabilitat del concert econòmic, des del punt de vista que l’Estat aguanti, és factible. “És un exemple de federalisme asimètric i recupera la tradició de nacionalitats amb drets històrics, com a excepció pels règims forals de Navarra i el País Basc”, va puntualitzar. “Caldria introduir una asimetria més dins d’un sistema vigent que funciona amb opacitat”.
López Casasnovas pronostica que el concert “suposaria un canvi de gran magnitud” perquè “els càlculs existents donen que el finançament per càpita del Principat, amb l’aplicació estricta del concert, donaria un creixement del 70%. “Des d’un punt de vista de sanejar la situació econòmica, això canviaria el panorama sociopolític”, va afegir.
L’acadèmic està convençut que la descentralització i el sobiranisme “haurien de portar a un millor estat del benestar”. “Tots podríem viure millor sense haver de fer tanta feina i, des d’una concepció més liberal, tot el procés de devolution –de descentralització de l’Estat– hauria de permetre viure amb uns salaris més alts, lluitar per a una major competitivitat i intentar fer una política econòmica que funcionés millor”, va remarcar. No obstant, “la dificultat per obtenir el concert serà manifesta”.
Creació d’una agència pel sosteniment del benestar generacional
López Casasnovas va aportar una idea per a facilitar la renovació de la política. A parer seu, és necessari que les polítiques públiques siguin més horitzontals perquè “no és important qui gasta què, sinó per a qui es gasta”. “Alguns ajuntaments o comunitats autònomes fan més coses del que els hi pertoca segons la legislació i, en canvi, d’altres aposten pel contrari i volen retornar més funcions a l’Estat. No hi ha coordinació, ni horitzontalitat”, va definir. El conseller del Banc d’Espanya creu que una solució seria la creació d’una agència pel sosteniment del benestar generacional, existent a altres països. Els mandats dels directius d’aquests ens superen el cicle polític i són càrrecs fortament tecnificats, va detallar. Serviria per a impermeabilitzar al màxim la presa de decisions en funció d’un procediment establert.
Així mateix, va remarcar “coses millorables” relacionades amb “l’anquilosament” de l’administració. Per exemple, “la reforma de l’Estat no només és d’estructura, sinó també la mentalitat del gestor”. “Hi ha estudis de frau fiscal i estan guardats en calaixos. L’Estat hauria de posar això en evidència”, va apuntar. L’acadèmic opina que és difícil implantar el copagament o apujar impostos si reconeixes que des de l’Estat hi ha frau fiscal. “Desancorar tota aquesta cultura necessitarà ‘Déu i ajut’”, va sentenciar.
A favor de fixar un període mínim de cotització, però no una edat de jubilació
Per acabar, López Casasnovas va adverir que no és partidari de fixar una edat de jubilació, però sí un període mínim de cotització. Si aquest període fos de 45 anys, per exemple, una persona que comença a treballar amb 16 anys, als 61 ja es podria jubilar. En canvi, aquells que entren al mercat laboral més tard perquè s’han format, per exemple als 24 anys, s’haurien de jubilar els 70.
Enric Juliana va abordar la deteriorada relació entre Catalunya i Espanya. A parer seu, aquesta conflictivitat neix després que el Principat hagi posat en qüestió l’statu quo de l’estat de les autonomies –asimètric, però desfavorable als catalans-, caracteritzat per tres pilars fonamentals. En primer lloc, va indicar el “reconeixement constitucional d’una fracció confederal”, que és el País Basc i Navarra amb un sistema d’excepció fiscal que alguns anys arriba a ser negatiu i, per tant, no aporta res a la despesa pública estatal. A més, va ressaltar que sempre es produeix en un marc d’abosluta opacitat.
En segon terme, la “capitalitat de Madrid” que, com a tal, “té de facto una singularitat”. El món està configurat en xarxa a través de nòduls en diferents nivells i, en un primer àmbit, hi ha interconnectades les principals ciutats de cada estat –a vegades, ni això-, que acostumen a ser les capitals, va detallar. Segons el periodista, “aquesta peculiaritat ha donat a Madrid uns beneficis extraordinaris”.
I l’últim factor, va assenyalar, són “els traspassos de recursos econòmics a diverses zones de l’Estat. Des de l’interior, per qüestions de solidaritat i, des de l’exterior, per motius d’accés als fons de la Unió Europea i, especialment, als alemanys a canvi de l’obertura dels mercats comercials espanyols. A més, aquests traspassos tenien l’acceptació de la majoria de la societat”, va puntualitzar.
Juliana creu que, des de fa temps i amb més o menys encert, Catalunya “està qüestionant aquest statu quo i està dient que és injust”. “Aquest és el nucli del problema, sumat en un context de crisi econòmica i de definició de relacions de força al món amb una confusió important respecte les línies sobre les quals funcionarà el món occidental en els propers anys”, va definir. El director adjunt de La Vanguardia va subratllar que el resultat final és “un quadre de confusió d’una inquietud important” i “cal assumir que no hi ha solucions màgiques”. Juliana va pronosticar que la sortida a l’actual clima de crispació entre el Principat i la resta de l’Estat serà “difícil”.
“El català emprenyat està desubicat”
El periodista també va reflexionar sobre què passarà a Catalunya en els pròxims mesos perquè el país “surt d’una situació crítica i, malgrat l’efecte relaxant de l’estiu, els perills de la primavera no han quedat conjurats”. La pròpia dificultat d’administrar l’Estatut –en què hi havia un consens ampli– amb dolentes respostes i sensacions que arriben de Madrid “han anat fent la pilota grossa” i s’haurà de gestionar en les imminents eleccions, va afegir. “La societat catalana sabrà dirimir això en les pròxims comicis? Ja ho veurem”, va respondre ell mateix. “Serà molt important la capacitat dels polítics per explicar-ho i trobar el llenguatge per fer-ho. Crec que aquesta serà la clau de les eleccions”, va manifestar. “El català emprenyat està desubicat, no acaba de veure-ho clar i tampoc té la sensació que això es pugui arreglar”, va comentar.
Juliana va dir que, en aquestes eleccions, el país té al davant dues disjuntives. La primera és que hi hagi un govern amb majoria parlamentària per poder prendre decisions amb autoritat política i moral. En segon lloc, la qüestió és “què en farem de la radicalització”. “És un terreny perillós perquè la radicalització del catalanisme pot conduir a un regionalisme excitat, a una subordinació crònica”, va advertir.
No obstant, va indicar que almenys Catalunya “és la primera zona de l’Estat on els problemes de la crisi comencen a adquirir una primera consciència social”. “Possiblement, perquè el Principat no té una sensació de benefici tan alt com abans i es generen interrogants sobre el model econòmic”, va analitzar. A parer seu, “en molts llocs d’Espanya, impera la confusió i la perplexitat. En canvi, aquí estem en un pas més endavant i veiem que ens fotrem una hòstia de collons”.
Nou esquema de poder a Espanya
Així mateix, Juliana va manifestar que la percepció de confusió vigent a l’Estat “se sustenta sobre la realitat que no tot va en la mateixa direcció”. “Avui, Espanya té dos grans bancs i un conjunt d’empreses de primer ordre, internacionals i emancipades de l’Estat des de fa temps, que configuren una nou esquema de poder”, va asseverar. El periodista va explicar que tradicionalment “els grans grups de poder estaven molt implicats en l’Estat perquè eren beneficiaris de reglaments i normatives”. “Ara, les principals empreses espanyoles han diversificat els seus interessos i les seves principals preocupacions són saber què passa, per exemple, al Brasil”, va afegir.
“Això configura un nou estrat de poder amb unes dinàmiques amb el Govern que també són noves. Té un impacte amb la política perquè no obeeix el vell esquema de l’oligarquia espanyola”, va sostenir el director adjunt de La Vanguardia.
Juliana també va repassar la gestió dels governs espanyols presidits per José Luis Rodríguez Zapatero. Malgrat la difícil governabilitat dels socialistes, va destacar la incapacitat del PP per seduir els ciutadans descontents amb la gestió de Zapatero.
Barcelona, Assemblea trimestral de socis del “Grup cívic SENTIT COMÚ PER CATALUNYA” – 16 de setembre de 2010
Sentit Comú per Catalunya » Blog Archive » “SENTIT COMÚ” prepara un document sobre els reptes i les prioritats del país octubre 5th, 2010 a les 11:49
[...] exposicions poden ser consultades en forma de resum clicant aquí per a llegir la síntesi de l’anàlisi de López Casasnovas, i aquí per veure una sinopsi sobre [...]