L’Embolada del toro
Article de Miquel Ribera, publicat a Regió 7 el 4 d’agost de 2010
La setmana passada el Parlament català va prohibir les curses de braus i, des del mateix dia, a Madrid s’estiren els cabells clamant justícia divina contra els catalans. Humilment, em sembla que tots portem una embolada de ca l’ample, tant aquí com allà.
En primer lloc, sobta que una petició de cent vuitanta-cinc mil signatures hagi prosperat de forma tan ràpida a la nostra Cambra i, en canvi, la mateixa institució no hagi estat capaç de posar-se d’acord amb un clam de més d’un milió de catalans demanant respecte. En segon lloc, ens volen fer creure que la decisió ha estat del poble, però parlant amb la gent del carrer, aquest discurs no encaixa.
Sembla més un cop de rauxa del nostres parlamentaris en contra dels membres del Tribunal Constitucional, autèntics amants de la Fiesta Nacional, aprofitant un dels pocs articles del nou Estatut que curiosament no van retallar.
També cal remarcar que el discurs de respecte a l’animal també s’ha de tenir en compte en una societat civilitzada del segle XXI i, per això, apel·lant a la coherència, hauríem de fer tancar totes les granges de pollastres i prohibir la tinença de gossos en pisos i les festes de toros embolats.
Per contra, des d’allà, els mateixos mitjans de comunicació que clamen al cel la resurrecció de Franco fomenten un altre boicot contra els productes catalans, que és el màxim que poden fer. A la gent d’aquelles contrades, els diria que no es deixin enganyar i que no es deixin colar gat per llebre, perquè a Catalunya hi ha independentistes que són aficionats a les curses de braus i que a la resta d’Espanya hi ha molta gent (no catalana) que també els prohibiria. Sense anar més lluny, les lles Canàries va ser la primera comunitat a prohibir-les per iniciativa d’un diputat del PP, el mateix partit que ara voldria que tots fóssim toreros.
Estic convençut que, si s’hagués fet servir el seny i el sentit comú, s’hauria pogut presentar una proposta innovadora que ha-gués evitat el sofriment del brau i hagués ressaltat l’autèntica valentia del torero. Potser una cursa sense picadors ni banderilles i una sola oportunitat d’estocada permetria veure a Barcelona els toreros amb més valor. En tot cas, és una llàstima.
Miquel Ribera és membre del Consell Directiu de “SENTIT COMÚ” i coordinador al Bages.