SCxCAT fa públic els nominats al premi “SENTIT COMÚ 2009″
Els dotze diaris que van publicar l’editorial “La Dignitat de Catalunya”; el Departament d’Educació i els grups parlamentaris que van donar suport a la nova Llei d’Educació; i el Cercle d’Economia per la seva llarga trajectòria i la seva aportació al debat de les idees, són els nominats.
El grup cívic “SENTIT COMÚ PER CATALUNYA” vol contribuir en la projecció i la recuperació de la imatge i el prestigi de l’activitat política i el compromís amb la societat. Malgrat la desil·lusió actual amb el fet polític, l’entitat considera que algunes actuacions continuen sobreposant l’interès col·lectiu per damunt de l’individual i segueixen els criteris propis del sentit comú. L’associació creu que aquestes accions són dignes d’elogi i, per això, lliura el premi “SENTIT COMÚ 2009” a la millor activitat, iniciativa o actuació pública al servei de l’interès general feta per persones, grups o institucions de l’àmbit social o polític, al llarg de l’any passat.
El jurat està compost per 8 membres de l’associació i destacades persones de reconegut prestigi cívic i social. Enguany, els membres independents del jurat són el doctor Ramon Cugat; la rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez-Salinas; el president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà; l’empresari i expresident del FC Barcelona Joan Gaspart; i l’empresari fundador del Fòrum Samitier i promotor de les seleccions esportives catalanes, Jaume Llauradó.
El jurat ha procedit a una elecció de tres nominacions entre les diverses propostes rebudes per socis i membres col·laborados de SCxCAT. Un cop feta aquesta selecció, els 1.100 membres del grup cívic decidiran el guanyador amb una votació a través de trucada telefònica. El premi serà lliurat en un sopar obert que tindrà lloc el dilluns 15 de març a l’Hotel Juan Carlos I de Barcelona.
El nom dels nominats s’ha fet públic aquest migdia en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Han intervingut el president de SCxCAT, Xavier Martí; els vicepresidents, Antón Parera i Santiago Buscató; i el tresorer de l’entitat, Ignasi Rafel. Els nominats són els següents:
- El Departament d’Educació i els grups parlamentaris que van donar suport a la nova Llei d’Educació de Catalunya.
Per l’aprovació d’un text legislatiu que permet dibuixar un escenari d’estabilitat per a les institucions educatives. Estabilitat que ha de fer més fàcil l’assoliment del seu objectiu principal: formar adequadament els catalans de demà.
L’aprenentatge i la formació de les noves generacions de catalans és el nutrient que ha d’alimentar la Catalunya del futur. En aquest sentit, des de “SENTIT COMÚ PER CATALUNYA” considerem que les polítiques educatives han de fer-se amb esperit de país i amb un compromís i suport majoritari que eviti els canvis d’orientació permanents en funció de situacions polítiques de caràcter conjuntural.
- El Cercle d’Economia.
Per la seva aportació permanent en el debat de les idees i que es concreta de forma valenta i decidida a través de nombrosos documents, estudis, posicionaments i jornades que resulten molt enriquidores pel país, importants per qui vulgui tenir una aproximació sòlida i rigorosa a la realitat que ens envolta com a país i com a societat.
Des de la seva fundació, fa 52 anys, el Cercle d’Economia s’ha consolidat com una institució de referència a Catalunya i a Espanya gràcies a la seva voluntat de diàleg i discussió permanent allunyada de plantejaments sectorials i interessos particulars.
- Els dotze diaris catalans per l’editorial “La Dignitat de Catalunya”, publicada conjuntament el 26 de novembre de 2009.
El vint-i-sis de novembre de 2009 els diaris: La Vanguardia, El Periódico, Avui, Diari de Tarragona, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Regió 7, El Punt, La Mañana, Segre, Diari de Terrassa i El Nou 9 van publicar una editorial conjunta sota el títol de “La Dignitat de Catalunya” que va ser una demostració de com els interessos generals del país poden situar-se per damunt dels interessos particulars i individuals quan les circumstàncies així ho requereixen. El text de l’editorial també va ser un exemple de solidesa argumental expressada amb convicció, fermesa i serenor.