Una resposta que faci visible el malestar
Article de Xavier Martí, publicat a La Mañana el 6 de juliol de 2010.
Els recursos que planaven des de fa quatre anys sobre l’Estatut ja han estat vistos per sentència pel Tribunal Constitucional. La resolució excessivament tardana ha posat de manifestat que l’Alt Tribunal està mancat de capacitat per actuar eficaç i eficientment dins d’un marge de temps raonable, malgrat la importància del tema en qüestió.
No obstant, el retard no és un fet casual. Els treballs de deliberació entre els magistrats han simulat en múltiples ocasions una pugna política, en comptes d’un debat jurídic. Dividits en dos sectors gairebé monolítics –conservadors i progressistes- els membres del TC han mostrat estar més pendents de preservar la fidelitat a aquells partits que en van propiciar el seu nomenament que no pas a l’anàlisi exclusivament tècnica i jurídica.
La sentència, a l’espera d’un estudi acurat i conèixer el contingut íntegrament, sembla fruit d’un exercici final de consens entre tots els magistrats per evacuar un text que pogués resultar assumible per a totes les parts enfrontades. Ha estat d’alguna manera una sentència feta a mida dels dos grans partits polítics espanyols i de nuclis d’opinió dominants del tradicional nacionalisme espanyol.
Els mitjans de comunicació han estat un bon termòmetre per avaluar l’efecte de la sentència des del primer minut després de fer-se pública. Mentre els diaris editats a Madrid han valorat de manera positiva el text –encara que en alguns casos des de posicions crítiques-, els mitjans de comunicació publicats a Barcelona han fet seva una lectura més crítica de la sentència des de la posició clara i conjunta presa a partir de la publicació conjunta de l’editorial “La dignitat de Catalunya”.
Interpretar aquestes lectures tan diferents resulta senzill: Catalunya ha patit amb la sentència una retallada substancial en el projecte d’Estatut que els ciutadans van votar en referèndum ja fa quatre anys i, conseqüentment, és natural que s’articuli una resposta que faci visible aquest malestar en defensa de la dignitat com a país i societat. Tot i això, la sentència s’ha d’acatar, malgrat no es comperteixi.
Cal la unitat de totes les forces polítiques, econòmiques, polítiques i socials, deixant de banda els matisos i els interessos particulars. Aquesta complicada situació política s’afegeix a la greu crisi econòmica. Per tant, és imprescindible que Catalunya i Espanya no es distreguin de la necesaria recuperació econòmica que tots desitgem i que no seran possibles sense un clima de concòrdia i convivència entre tots els territoris de l’Estat.
Així doncs, el moment actual exigeix la màxima unitat, serenor i, sobretot, saber mantenir les ambicions ja expressades en el seu dia però que ara hauran de ser assolides per altres vies que, d’una manera menys vistosa, poden resultar igualment efectives. És qüestió de posar-s’hi.
Xavier Martí, president del “Grup cívic d’opinió SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”